LES GUERRES PÚNIQUES
Fa molts anys Europa estava habitada per antigues civilitzacions com els Romans, els Grecs, etc... Van ser uns segles molt rellevants degut als grans avenços que hi van haver. Tot i això, també va ser una de les èpoques més sanguinàries que hi ha hagut mai. Van ser segles replets de guerres que, en un moment o altre, van acabar afectant a pràcticament totes les colònies. Avui vinc a parlar d'unes guerres que van ser de les més rellevants de l'antiguitat, les Guerres Púniques. Van ser un cúmul de tres guerres que en total van ocupar més d'un centenar d'anys, des del 264 a.C fins al 146 a.C (118 anys en total). Aquestes guerres van enfrontar els Romans contra els Cartaginesos. Es van apropiar d'aquest nom per influència dels romans. Ells anomenaven als seus rivals Cartaginesos com a púnics.
.jpg)
Els Romans, després d'haver aconseguit sotmetre al seu poder tota la península Italiana, van esdevenir una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, situada al nord d'Àfrica (a l'actual Tunísia), fundada originalment pels fenicis. Els cartaginesos havien establert diverses colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la península ibèrica (Màlaca o Màlaga, Gadir o Cadis), Eivissa, Còrsega, Sardenya i Sicília. La seva força comercial els feia grans competidors de colònies gregues de la península ibèrica com ara Emporion, la costa occitana en la que destacava Massàlia, i Sicília. En aquesta situació, Roma i Cartago eren dues potències en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental, i van necessitar tres cruents guerres perquè una de les dues triomfés definitivament sobre l'altre.
1. Primera Guerra Púnica: Els mamertins, uns mercenaris a sou de Siracusa, s'havien rebel·lat i havien ocupat Messina, on van crear un estat propi. Cartago els va donar protecció fins que els mamertins van decidir donar-se a Roma. Quan els romans van acudir a ajudar els mamertins, va començar la primera guerra púnica. La guerra es va desenvolupar sobretot a Sicília, on els romans van disposar de l'aliança de la poderosa colònia grega de Siracusa, mentre que l'exèrcit cartaginès estava comandat per Amílcar Barca.
Roma fins aleshores havia lluitat sempre a terra i per això va haver de crear gairebé de nou una flota de guerra i van imaginar una tàctica nova: aferraven les naus enemigues amb uns garfis i per mitjà d'unes passarel·les que es llançaven en l'abordatge, de manera que el combat esdevenia un cos a cos terrestre, avantatjós per als romans. Gràcies a això va aconseguir vèncer Cartago en diverses batalles navals, tot i que el desastrós fracàs de l'intent romà de portar la guerra al nord d'Àfrica va obligar a construir ràpidament una nova flota, finançada pels romans rics.
El bloqueig dels ports cartaginesos a Sicília i la derrota de les illes Egades van forçar la rendició de Cartago, que va haver de lliurar una forta indemnització i les seves possessions de Sicília, illa que es va convertir així en la primera província romana. Pocs anys després els romans van aprofitar la debilitat cartaginesa per envair Còrsega i Sardenya (238 a.C.).
2. Segona Guerra Púnica: Després de la derrota en la primera guerra púnica, els cartaginesos, sota el comandament d'Amílcar Barca, van conquerir gran part del sud i l'est de la península Ibèrica. Asdrúbal, successor d'Amílcar, va fundar Cartago Nova i va establir un tractat que delimitava les influències de romans i cartaginesos a l'Ebre. No obstant això, l'atac d'Anníbal a Sagunt, aliada de Roma, va desencadenar la segona guerra púnica. Anníbal va liderar una audaciosa campanya creuant els Alps per atacar Itàlia, obtenint victòries inicials, però sense arribar a atacar Roma. Els romans van respondre amb una guerra de desgast, tant a Itàlia com a Hispània, on Publi Corneli Escipió va vèncer finalment els cartaginesos.
La guerra va culminar amb la decisiva batalla de Zama, en la qual Roma va derrotar Anníbal, forçant Cartago a signar una pau desfavorable, perdent les seves possessions a Hispània i al nord d'Àfrica. Com a resultat, Roma va consolidar el seu control sobre el Mediterrani occidental, i el 197 a.C. va dividir les noves possessions a Hispània en dues províncies: Hispània Citerior i Hispània Ulterior. Això va marcar l'inici del domini romà de la península Ibèrica, conquerida gairebé completament durant el segle II a.C.
3. Tercera Guerra Púnica: Gràcies a l'explotació agrícola de les seves terres, Cartago es va recuperar aviat. Això va provocar la preocupació de molts romans, entre ells Cató (el qual a cada discurs que feia al senat acabava dient: Delenda est Carthago "Cal destruir Cartago") fins que hom va decidir esclafar del tot la ciutat amb el pretext que els cartaginesos havien pres represàlies contra el rei númida Massinissa, aliat dels romans. Aleshores Cartago va ser assetjada per Escipió Emilià i, quan va caure el 146 a.C., va ser completament destruïda, els seus habitants esclavitzats i els seus camps maleïts i sembrats de sal. Així Àfrica (l'actual Tunísia) esdevé província romana.
Comentaris