Ens situarem al segle VI a.C a Grècia, on van succeir un munt d’esdeveniments històrics que van fer que els pensaments dels pensadors de l'època canviessis d’una manera brutal.
Abans de continuar amb l’entrada us vull explicar breument que era creure en el mite.
Mite:
El mite era el pensament de l'època de abans del segle VI a.C. Un mite era una història, narració sagrada d’esdeveniments ocorreguts en temps llunyans.
En aquella època creien en els déus, els déus de la mitologia grega. En aquests estaven presents Zeus, Posidó, Ares...
Les persones creien que els déus eren els que escrivien les normes, els que es van inventar les estacions del any, etc. Recordem que tot això estava donat per històries i narracions que van passar de generació en generació.
Algunes de les característiques del mite són les següents:
- Intenta respondre les grans preguntes de la humanitat.
- Hi havia de sortir un déu o un heroi.
- Expliquen una part del món, en aquest cas de Grècia.
- El món està dominat pel destí i els desitjos dels déus.
- Es transmeten de generació en generació.
Logos:
El logos és l’intent de donar resposta a les grans preguntes de la humanitat de manera lògica i coherent, el que es coneix com a: pensament racional, el que vindria a ser la filosofia.
Característiques:
- Intent de donar resposta a les grans preguntes de la humanitat.
- No hi apareixen elements sobrenaturals (déus, herois, ets.)
- No creien en cap déu.
- Expliquen el món en la seva globalitat, no com el mite que només es centrava en Grècia o una part del món.
- Ensenyament formal (apareixen les primeres escoles filosòfiques.)
Els primers pensadors:
Els primers pensadors de l'època se’ls coneix com a presocràtics, és a dir, tots els filòsofs que venen abans del famós filòsof Sòcrates.
Inauguren una nova forma de pensar (pensament racional).
També se’ls anomena com a els filòsofs de la Naturalesa (physis). La physis és el que engloba tot el món fisic.
Els Presocràtics també estudiaven i desenvolupaven teories sobre l’Arkhé, que és la part de descobrir el primer principi de tots.
Aquí van entrar en disputa diversos filòsofs, entre ells estaven els següents:
- Heràclit: ell deia que l’Arkhé era el foc.
Ell defensava això ja que creia que el món era un Panta rei, (flux de moviment constant). Per això el foc és el que ell defensa ja que el foc no para de canviar, de moure's...
Una frase d'Heràclit és:
"L’ésser humà no es pot banyar dues vegades al mateix riu perquè ni l’home ni el riu seran els mateixos".
El primer principi (Arkhé) per Parmènides és l’ésser.
La frase de Parmènides és:
"Tot el que és, és. I tot el que no és, no és".
Parmènides creu que hi ha 2 camins: el primer s’anomena com el camí de la veritat (episteme) que vol dir que es té un grau alt de coneixement. L’altre camí se’l coneix com a camí de l’opinió (doxa) que vol dir que és té un grau baix de coneixement. Entre ells dos, es desenvolupa el problema del canvi.
Problema del canvi:
El problema del canvi és una disputa entre aquests 2 pensadors tan importants.
Heràclit defensa que tot està en flux continu i que per culpa d’això mai es podrà conèixer una cosa al 100%.
Parmènides defensa que no pot haver-hi canvi ja que per ell si una cosa canvia passaria a no ser, per tal cosa si que podem arribar a conèixer o comprendre una cosa gràcies a la raó.
Plató: un pensador molt important però que va viure en una altra època. Ell posarà en comú el problema del canvi i dirà:
- Si que hi havia canvi.
- Si que hi havia coneixement.
El que fa Plató és agafar els 2 corrents de pensament sobre 2 filòsofs diferents i agafa una cosa de cadascú.
Guillem Vivet
4t ESO
Comentaris