GAL·LA PLACÍDIA

Gal·la Placídia neix a Constantinoble a finals del 388 dC, ella fou reina dels visigots, amb Ataülf com a espòs, i durant dotze anys emperadriu regent de l'imperi romà, es pot dir que va arribar a ser la dona més poderosa del seu temps.

Bust de Gal·la Placídia

Aelia Gal·la Placídia és filla de l'emperador Teodosi I i la seva segona esposa, Gal·la. Teodosi és recordat per establir el cristianisme com a única religió de l'imperi

Gal·la tingué dos germanastres, fills de la primera esposa del seu pare: Arcadi i Honori. El primer, Arcadi sentia una forta antipatia per Gal·la, la seva madrastra, i l'expulsà de palau, ella irada s'endugué la seva filla amb ella. Teodosi I els assignà un palau, però la mare de Gal·la morí al cap de poc durant el part del seu tercer fill. Poc després, l'any 395, moria a Milà Teodosi I, tal com havia dictat la premonició d'un monjo.

A partir dels 7 anys, un cop òrfena, la seva educació recau en mans de Serena, una cosina de Teodosi I. Gal·la s'havia de casar amb el fill de Serena i el seu marit Estilicó.

A poc a poc els visigots d'Alaric van anar prenent territoris, saquejant, cremant i destruint-ho tot al seu pas. Tot i ser conscient del perill cada vegada més pròxim, Gal·la es quedà, però Estilicó i Serena també van morir. Serena de fet va ser acusada de traïció amb el consentiment de Gal·la, segurament per assegurar la seva vida entre els visigots, que la capturaren en un dels setges de la ciutat.

Aquí començarà la part que ha transcendit més de la seva vida: el seu romanç amb el bàrbar Ataülf una història digne dels contes comparable als grans amors dels llibres, com romeu i julieta o tristany i isolda. Una història apassionada i tràgica, un amor impossible. És la història d'una dona que no es conforma amb mantenir-se al marge i sotmetre's i acaba per esdevenir un dels personatges polítics més importants de la seva època.

Gal·la, tot i ser presonera era tractada com la princesa que era. Després de la mort d'Alaric el seu cunyat, Ataülf, el succeí com a rei dels visigots. Quan aquest va intentar negociar amb roma el patrici Constanci va exigir l'alliberament de Gal·la, probablement per casar-s'hi ell mateix. Ataülf no només s'hi va negar sinó que el 414 dC, a Narbona, es casà amb Gal·la.

Representació de les Gal·la Placcídia amb Ataülf, rei visigot.

Ataülf i Gal·la es traslladaren a Barcino fugint de Constanci. A l'actual Barcelona és on Gal·la donà a llum al seu fill Teodosi, que va morir poc després de néixer. Teodosi va ser enterrat dins un taüt de plata en un temple prop de la ciutat, a Sant Cugat del Vallès, malgrat que anys després fou exhumat i traslladat al mausoleu imperial de la basílica de Sant Pere (Roma). Sense poder gairebé plorar la mort del fill, una setmana després de la mort, Ataülf fou assassinat pel seu successor Sigeric, qui també moriria al cap d'una setmana.

Vestigis Arqueològics de Barcino, MUHBA

Després de la mort d'Ataülf, tot i que en les seves últimes voluntats ell havia demanat que Gal·la retornés amb el seu germà Honori, conflictes interns entre els visigots van provocar que finalment fos intercanviada per 600.000 mesures de blat als romans. Gal·la s'instal·là Ravenna, la capital de Roma en aquell moment. Honori la casà, contra la seva voluntat, amb Constanci, amb qui tingué una filla i un fill, i després de només quatre anys de matrimoni Constanci va morir.

La que en un principi havia estat una relació d'amistat entre els germans, Honori i Gal·la, va acabar en odi, sobretot per part d'Honori que deixant-se convèncer pels rumors acusà Gal·la d'aliar-se amb els visigots per conspirar contra ell i l'expulsà.

Medalló que podria representar Gal·la Placídia i els seus fills. 

Gal·la va fugir amb els seus fills, primer a Roma, i més tard, després de la mort d'Honori a Constantinoble, on regnava Teodosi II. Valentinià, el fill de Gal·la amb Constanci, va ser reconegut amb el títol imperial de cèsar i a causa de la seva edat primerenca Gal·la fou nomenada emperadriu regent de l'Imperi Romà d'Occident, convertint-se així en la dona amb més poder de la història de Roma.

Gal·la va ser l'emperadriu d'un imperi en decadència, durant el seu regnat va intentar aliar l'Imperi amb l'Església i es mostrà intolerant amb les sectes religioses, expulsà els jueus dels oficis públics i va voler conciliar el Senat.

Moneda del 425-426, on representa Gal·la com a Augusta.

Finalment després de 12 anys de regència, la majoria d'edat de Valencià III v fer que Gal·la abandonés el seu càrrec.

Gal·la Placídia morí a Roma l'any 450, de mort natural. El següent vídeo ens parla del mausoleu que Gal·la va fer construir a Ravenna, però on mai va ser enterrada:

En realitat està enterrada a la rotonda de Santa Peronella, al Mausoleu Honorià, juntament amb Honori i el seu espòs Constanci III.

Júlia Vilaró

1r Batx

Comentaris

Clàudia Dot ha dit…
Una entrada molt interessant.
Mai havia sentit a parlar obre Gal·la Placídia abans de llegir aquesta entrada.
Una informacio que podem afegir és que l’emperador Teodosi, (el pare de Gàl·lia) va ser l’emperador que va imposar el cristianisme com a religió oficial de l’Imperi romà

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS