UNA JORNADA D'UN GREC

El grec antic era un gran matiner, es despertava normalment, quasi quan el sol sortia, i normalment feia uns exercicis de gimnàstica. Posteriorment esmorzava pa amb vi, i si en aquell dia hi havia una assemblea, una festa religiosa o la jornada laboral, començaven quan el sol sortia. 

Cap al migdia, els grecs menjaven algun menjar ràpid, lleuger. Després de menjar acudien a una de les moltes barberies, on rebien les notícies de la ciutat.

Alguns també optaven per berenar alguna cosa, però l'únic menjar que no faltava ningú, i que segons ells era el més important era el sopar.

Els antics grecs eren aficionats en fer banquets, es realitzaven a l'andró i els comensals menjaven reclinats, mentre miraven les actuacions musicals i les ballarines.

Antics grecs en un banquet

Dintre de les jornades laborals, els grecs disposaven de dies de descans. Aquests dies de descans, en el seu temps lliure, el solien invertir en parlar amb altre gent, anar a caçar i pescar. També homes de totes les edats anaven al gimnàs i els nens jugaven amb la pilota.

En l'antiga Grècia, també hi havia diferents tipus de treballs:

- El treball de miner era el més dur, realitzat per esclaus que normalment morien joves, ja que era un treball que es feia amb tot el cos.

Esclaus fent el treball de miner


- També treballaven molt amb la ceràmica, i fabricaven tota mena de recipients, gràcies als coneixements que tenien d'aquestes tècniques.

- Els grecs també van desenvolupar molt el sector tèxtil.

- Finalment, en el treball agrícola, també s'utilitzaven tècniques rudimentàries.

Pel que fa l'alimentació del grecs, es basava en cereals, blat i ordi. La farina de l'ordi amasada en forma de rodona, era el seu aliment essencial. 

Les verdures escassejaven, per tant eren molt cares, també es menjava molt all, ceba i formatge.

Els grecs també preferien menjar més peix que carn. El menjar podia acabar amb un postra, que el cuinava la dona. A més com que no tenien coberts, menjaven amb les mans.

De tant en tant celebraven festes de la polis, és a dir, de la ciutat, les quals eren religioses, i incloïen jocs, competicions atlètiques i diversos concurs d'on s'estrenaven obres de teatre. Entre d'ells destacaven els jocs olímpics

Els grecs tenien els seus propis déus, que representaven l'ordre, l'equilibri i en tenien una idea sobre ells de justícia. L'atenció que devien tenir sobre els déus, requerien tres exercicis molt fàcils: la pregària, el sacrifici i la purificació. 

Logga di Pische, 1518, de Rafael

Els nens i les nenes es solien divertir amb jocs, com són les nines, io-io i el trombe. Estaven fets de fusta o de tela. Però quan arribaven a la edat dels 13 anys, es tenien que endreçar els jocs en el temple d'Apol·lo i començar la seva vida adulta.

Joguina d'un nen grec

La vestiments d'un grec constava de dues parts: 
L'inferior: el quito era una túnica, sense mànigues que arribava fina els genolls, lligada per un cinturó.
La superior: l'himation, consistia en una mena de mantell rectangular que es posava sobre l'espatlla esquerra i es recollia per la dreta.
Grec vestit amb un himatió i un quitó
Biel Font
1r Batx

Comentaris

Queralt Marsal ha dit…
Molt interessant l'entrada. Tinc una pregunta, per curiositat: se sap si, en general, el sou del poble grec era mal pagat o decent considerant les hores de la jornada?

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS