Aracne era una noia, filla d'un tintorer, molt popular en el poble on vivia per el seu talent especial teixint o brodant. Tothom, impressionat amb la seva traça, donava per suposat que Atena era qui li havia entregat tal do. Es deia que fins i tot les nimfes estaven meravellades amb les obres de les jove, i viatjaven pel món per anar-la a veure.
Aracne o la dialecta, de Paolo Veronse 1520
Per la seva part, Aracne, indignada pel fet que es pensés que sense la deessa Atena no tindria res d'especial, es reia de la suposada incredulitat de la gent i, fins i tot, va arribar a desafiar públicament a Atena per una competició.
Atena, disfressada d'anciana, va acostar-se a la noia per advertir-li que deixés de banda la seva manera de ser tan orgullosa, i comencés a ser una mica més modesta. Aracne va enfadar-se moltíssim perquè una senyora es pensés que tenia dret a dir-li el que havia de fer, i va respondre-li amb una gran quantitat d'insults. Després de sentir tot el que la jove va dir, Atena no va aguantar-se més i va descobrir la seva aparença real, acceptant posteriorment el repte que li havia proposat temps abans.
Atenea i Aracne, de Tintoretto, 1543
Primerament, Atena va mostrar el seu brodat, que era una escena on es veien tots els deus Olímpics i, per demostrar-li el seu poder i espantar-la, també va brodar una imatge on es veia alguns càstigs que va proferir a diferents humans que havien intentat riure's d'ella. Aracne després va mostrar la seva obra, que era un recollit d'escenes on es representaven algunes relacions amoroses no honrades que els déus havien tingut, per tal de mostrar que les divinitats no eren tan perfectes com semblaven.
La deessa, en veure la perfecció amb la que Aracne havia brodat, va adonar-se que el talent de la jove no era obra divina, sinó que era un do natural, i això va enfurismar-la encara més. Per aquesta raó, posteriorment va esparracar el brodat d'Aracne amb la seva llança i aquesta, sense comprendre perquè li havia fet tal cosa, va perdre el seny i treure's la vida.
Minerva et aracne, de René Antoine Houasse 1706
Tot i això, Atena no volia deixar-la morir sense més, sinó que va convertir-la en aranya i condemnar-la a teixir i brodar per la resta de l'eternitat. És pel què li va succeir a la jove que actualment s'anomena "aranya" l'animal en el que Aracne va ser convertida. La paraula prové del grec arácne, i després va ser adoptada pel llatí (aranea).
Aracne, de Gustave Doré
A partir d'aquest mite, el reconegut pintor Diego Velázquez va dur a terme una obra anomenada La faula d'Aracne. Aquesta pintura, d'estil barroc, es troba actualment al Museu del Prado.
La faula d'Aracne, de Velázquez 1648
Al davant de tot s'aprecia un grup de dones filant. Aquesta zona del quadre destaca pel seu realisme, però no pel protagonisme que se li pot atorgar.
D'altra banda, al fons es veu una cambra annexa a la de les dones teixint. En aquesta hi ha una persona amb un casc de guerrer, que es podria pensar que és Atena, ja que sol ser representada d'aquesta manera. Se la veu amb el braç amunt, com si estigues a punt de castigar a Aracne per brodat que ha dut a terme, tal com s'explica al mite. En el brodat que es troba darrere les protagonistes, es pot apreciar una escena del mite d'Europa i Zeus.
A continuació es troba un vídeo amb un anàlisi complet de l'obra.
Comentaris
Però tinc una pregunta:
Quin és el moment sobre la història de Aracne que representa la segona pintura que has posat a la teva entrada?