INANNA

Inanna era la deessa més important de l’antiga Mesopotàmia. S’associava amb la ciutat d’Uruk (4000-3100 aC) en el seu període. El famós vas sagrat de Warka o d’Uruk, mostra una fila d’homes nuus portant diferents objectes, vols i cistells de productes agrícoles i portant ovelles i cabres a una figura femenina que mira al governant. Aquesta figura està engalanada per un matrimoni diví. La figura femenina sosté el símbol de dos joncs trenats a la llinda de la porta, significant que Inanna, estava darrere. Especialment en el període d’Uruk, el símbol del llindà coronat amb un anell, s’associa amb Inanna. 

Relleu del vas sagrat de Warka

Se l’associava amb els lleons (símbol de poder). Normalment era mostrada de peu entre dues lleones. 

El seu nom deriva de “Dama del Cel”. Tot i això, el seu símbol no és una lligadura dels símbols de dama i cel, el seu símbol és una roseta o una estrella de vuit puntes. 

Estrella de vuit puntes o roseta, símbol de Inanna

També se l’associava amb el planeta Venus, en aquella època es considerava dues estrelles: la “estrella de l’alba” i el “lúcer de la tarda”. 

És la deessa de l’amor. També és una de les deïtats sumèries de la guerra. La seva missió era aclarir el conflicte i la batalla. “La dansa de Inanna” és un sinònim de batalla. També s’associava amb la pluja i tempesta. 

Hi havia molts santuaris i temples dedicats a Inanna per tot el Tigris i Eifrates. El més gran de tots és el temple de La Casa del Cel. Les persones asexuals i els homes femenins s’implicaven especialment en els rituals i l’adoració dels temples. 

El descans d'Inanna i l’inframón:

En la religió sumèria, l’inframón era considerat com un lloc fosc i monòton; llar tant d’herois fallits com de gent comuna. Encara que tots patien unes males condicions, certs comportaments realitzats en vida, com crear una família per proporcionar ofrenes al difunt, podia alleugir d’alguna manera aquestes condicions. 

No estan clars els motius pel qual Inanna visita l’inframón. El motiu que dóna el guardià de la porta de l’inframón és que vol assistir als rituals funeraris del marit de Ereshkigal, que es deia que ela el Toro del Cel en La epopeya de Gilgamesh, que va ser matat per Gilgamesh Enkidu

En aquesta història, abans de marxar Inanna, ordena al seu ministre i criat, Ninshubur, que li supliqui a les deidades Enlil, Nanna i Enki que la salvin si li passes algua cosa. Les lleis de l’inframón dictaven que, amb l’excepció dels missatgers designats, aquells que entraven no podien sortir. 

Inanna es vesteix per la visita, amb un turbant, perruca, collaret de lapislàtzi, el vestit pala, màscara de maquillatge, un anell daurat a la mà, entre altres. Aquests peces eren representacions del poderós mes que posseïa. Pot ser les vestimentes d’Inanna, no adequades per un funeral, juntament amb el comportament altiu de Inanna, van fer que Ereshkigal sospités.

Seguint les instruccions d’ Ereshkigal, el guardià de la porta li diu a Inanna que pot passar la primera porta de l’inframón, però ha de deixar la vara de mesurament de lapislàtzi. Quan ella pregunta per què, li respon que són els costums de l’inframón. Ella es veu obligada i accepta. Inanna passa un total de set portes, deixant una peça de roba o joieria que portava al començament del viatge, despullant- se del seu poder.

Quan arriba davant la seva germana, està nua, per culpa dels Anna, els set jutges. Inanna es converteix en cadàver.

Van passar tres dies i tres nits, i Ninshubur, seguint les ordres, va als temples de Enlil, Nanna i Enki perquè salvessin a Inanna. Els dos primers déus es van negar, dient que era culpa seva, però Enki estava profundament preocupat i va decidir ajudar. Va crear dues figures asexuals anomenades gala-tura i kur-jara de la terra sota els peus dels deus. Els va ordenar apaivagar a Ereshkigal; i quan els demanés el que volien, van demanar el cos de Inanna i el van esquitxar amb l’aliment i l’aigua de la vida, la van reviure. Els dimonis d’Ereshkigal van seguir-la fora de l’inframón, dient que no era lliura fins que algú no ocupés el seu lloc. Primer van anar per Ninshubur, però Inanna es va negar perquè era el seu fidel criat. Llavors van anar per Cara,  l’esteticista d’Inanna i Lulai que encara es lamentaven. Els dimonis van dir que se l’emportarien a ells, però Inanna de nou es va negar. 

El següent va ser Dumuzi, el marit de Inanna. Com que ell era l’únic que no estava de dol, sinó que estava vestit luxosament i descansant sota un arbre, Inanna es va sentir ofesa i va dir que se l’emportessin a ell a l’inframón. 


Inanna i Dumazi

En aquest mite, podem veure com hi ha cert paral·lelisme amb el mite grec de Persèfone. 
Persèfone és filla de Demèter i Zeus. Hades, déu de l’infern, s’enamora d’ella, la segresten i es casen. 
Persèfone és retornada amb la seva mare gràcies a un tracte, que fa que hagi d’estar-se mig any a l’inframón. A l’estiu i la primavera, puja a la terra, i s’està amb la seva mare. I a l’hivern i la tardor baixa a l’infern. 

Hi ha cert paral·lelisme entre els dos mites, perquè els dos protagonistes han de fer un tracte per poder sortir de l’inframón. 

Martina Segura

4t ESO

Comentaris

Clàudia Dot ha dit…
Una entrada molt interessant.
Però tinc una ppregunta, en la teva entrada has dit que el seu sÍmbol és una roseta o una estrella de vuit puntes, però, hi ha alguna raó per la qual sigui una estrella de vuit puntes?

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS