ZEUS A LA MITOLOGIA GREGA

Zeus és el rei de déus de la tercera generació de la mitologia grega antiga, la deïtat corresponent a Zeus en la mitologia romana és Júpiter (Júpiter o jove), considerat el patró sagitari.

És el fill de Cronos i Rea. Abans de Zeus havia nascut Hestia, Demetre, Hera, Hades i Posidó. Els seus dos germans van repartir-se el mon: el mar per a Posidó i el mon subterrani per a Hades i les tres germanes van quedar-se excloses. Tenia set dones legals, i només la setena Hera va ser nomenada "Reina del Cel". Perquè Zeus va prometre compartir el seu poder i honor amb Hera quan li va proposar a Hera, i Hera, com a governant de l'Olimp, ha estat amb Zeus per ajudar Zeus a derrotar Cronos i se l'anomena el tercer El rei dels déus.

Utilitza el llamp com a arma per mantenir l'orde entre el cel i la terra, i el toro i l'àliga són el seu símbol. 

A continuació hi ha un vídeo del resum del zeus:

Jiajing Xu

4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Molt interessant! Afegeixo que Zeus és també conegut per la gran quantitat de dones amb les que va tenir relacions, fins i tot després de casar-se amb Hera, va continuar amb el seu costum.
Entre aquestes dones amb les que va estar, podem destacar a Alcmena, la qual va tenir un fill com a conseqüència: Heracles, el protagonista d'un dels mites més populars de la mitologia grega.
Anònim ha dit…
Com has dit, Zeus tenia set dones legals. Ens podries dir qui eren?
Anònim ha dit…
Bona entrada. Per què les altres germanes es van quedar excloses en la repartició de les coses?
Anònim ha dit…
Molt interessant! Un detall és que, dels germans de Zeus que has mencionat, Cronos se'ls va menjar tots al moment de néixer. Quan va néixer Zeus, però, Rea es va amagar a l'Illa de Creta, on va parir, i va entregar a Cronos una pedra envoltada amb robes que el tirà es va menjar sense adonar-se que no era el seu fill. Més tard, però, quan Cronos va ser derrotat, va escopir la resta de fills.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES