LES METAMORFOSIS: PÍRAM I TISBE

Píram i Tisbe és un dels mites que componen l'obra de Les Metamorfosis, creada pel poeta Ovidi. 

Píram i Tisbe és un mite d'amor. Parla sobre dos joves de l'antiga Babilònia, l'actual Irak. Estaven enamorats i vivien l'un al costat de l'altre, i encara que els seus pares els ho havien prohibit pel conflicte existent entre les dues famílies, mantenien el contacte gràcies a una esquerda que van trobar a la paret que separava les cases. Cada cop s'estimaven més, però la frustració de no poder-se veure creixia també amb el seu amor. 

Un dia, van decidir que s'escaparien una nit, assegurant-se que ningú els veiés, i es trobarien en un monument de Nino. Aquella nit, Tisbe va arribar primer i, esperant que arribés Píram, va veure una lleona que se li apropava amb la boca ensangonada. Ella, espantada, es va amagar darrera una roca, però el mocador li va caure al terra, la lleona el va veure i el va estripar i deixar tacat de sang. Quan Píram arribà, va veure el mocador, i pensant-se que la lleona havia matat a Tisbe, va treure la seva daga i se la va clavar al pit. Tisbe, espantada, va sortir del seu amagatall i va veure el seu estimat estirat a terra i ple de sang. Va anar corrent cap a ell i el va abraçar, li va treure la daga al pit i se la va clavar. Els déus, entristits per la tragèdia, van fer que els pares dels joves els enterressin junts.

PERSONATGES

• Píram: És un jove valent i apassionat, capaç de sacrificar-se per la dona que més estima.
• Tisbe: És una dona dolguda perquè no se li permet estimar lliurement: és valenta a l'hora de fugir i apassionada i fidel quan pren la decisió de treure's la vida amb el seu amant.

Ambdós personatges són rebels, quan superposen l'amor sobre la prohibició dels seus pares.

• Lleona: És un símbol de la mort i la unificació: de mort perquè és l'encarregada de conduir als dos amants a un final tràgic, i d'unificació perquè, malgrat aquest final, els amants aconsegueixen estar junts, encara que sigui a una altra vida.

PERVIVÈNCIA EN L'ART

Com molts mites escrits a Les Metamorfosis d'Ovidi, Píram i Tisbe va tenir una forta influència sobre l'art posterior.

En la literatura, podem trobar diverses adaptacions i interpretacions d'aquest mite: Una de les obres més importants en la literatura anglesa és Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Aquesta obra està basada en el mite de Píram i Tisbe, on es veu al mateix argument de l'obra de Shakespeare: els enamorats i l'oposició de famílies, que al final, aquest conflicte familiar acabarà amb les seves vides. 

A més, Shakespeare també va utilitzar el mateix mite per escriure l'obra teatral de Somni d'una nit d'estiu. Aquesta obra teatral creada al 1595 relata la història d'amor entre diferents parelles: Lisandre, Hermia, Demetri i Helena. Els joves es veuen obligats a casar-se amb qui no volen, ja que estan enamorats d'altres persones. Al final de l'obra, es recita un fragment de Píram i Tisbe.

Somni d'una nit d'estiu

Romeu i Julieta

També va tenir una forta influència en la literatura castellana, en autors com Luís de Góngora, que escriu un poema explicant el mite.

"La ciudad de Babilonia

-famosa, no por sus muros

(fuesen de tierra cocidos

o sean de tierra crudos),

sino por los dos amantes,

desdichados hijos suyos,

que, muertos, y en un estoque,

han peregrinado el mundo--

citarista dulce, hija

del Archipoeta rubio,

si al brazo de mi instrumento

le solicitas el pulso, 

digno sujeto será

de orejas del vulgo [...]"

En la pintura també va ser un mite força representat per autors com John Waterhouse o Abraham Hondius, a més a més dels nombrosos frescos que es troben, però amb autor desconegut.

Thisbe, de John Waterhouse

Pyramus and Thisbe, d'Abraham Hondius

Alba Riera

2n batx