Les Metamorfosis és un llarg poema d'Ovidi, escrit entre els anys 1 i 8 dC, dividit en 15 llibres que recullen 250 mites grecoromans i llegendes que segueixen un ordre cronològic des de la creació de l'univers (o cosmos) fins a la divinització de Juli Cèsar. Podem dir, doncs, que es tracta d'una història mítica del món, la qual després de parlar de la creació i el diluvi es divideix en tres parts: la divinització dels protagonistes, les narracions sobre heroïnes i herois i, per últim, les figures històriques de la il·lustre Guerra de Troia.
L'obre es caracteritza per la seva unitat, aconseguida gràcies a una sèrie de recursos de transició que creen un canvi constant, un ordre temporal i la continuïtat entre episodis. El recurs de transició més freqüent és la concatenació de personatges, un exemple del qual seria en el llibre I, on es passa de les formacions naturals d'animals a l'aparició de Pitó i segueix amb la seva mort a mans d'Apol·lo que ho lliga amb el mite d'Apol·lo i Dafne.
Degut al canvi constant de l'obra i la gran diversitat d'estils, és difícil classificar-la en un gènere concret. Tot i això, és una obra propera a l'èpica, tenint en compte la mètrica, el caràcter narratiu, la llargària, els temes i personatges, etc. Pel que fa a l'estil, tots els seus poemes són rics en metàfores, comparacions i referències mitològiques, fins i tot en obres que no tenen per tema la mitologia. A diferència de l'epopeia tradicional, li falta un protagonista. En un principi, l'obra és didàctica fins a la narració de la ira de Júpiter, quan esdevé èpica, i també té un to elegíac i bucòlic en el mite d'Apol·lo i Dafne. Així doncs, podem dir que les Metamorfosis és una obra epicodidàctica.
Alguns dels mites que apareixen a les Metamorfosis d'Ovidi són: la creació, les edats de l'home, Deucalió i Pirra, Apol·lo i Dafne, Faetont, Cal·listo, Júpiter i Europa, Narcís i Eco, Perseu i Andròmeda, Medusa, Pegàs, Aracne, Minos i Cèfal, Ícar, Orfeu i Eurídice, Febus i Pan, Galatea, les aventures d'Ulises, Cèsar i August, etc. Les influències d'Ovidi a l'hora d'escriure les Metamorfosis van des d'Homer i Hesíode a la poesia coetània llatina, passant per la tragèdia grega i llatina i la poesia alexandrina.
Quant a les influències posteriors, juntament amb Homer, Ovidi és l'autor més influent en el món occidental. En el marc artístic, va inspirar a diverses obres d'art (imatges a continuació) i, en la literatura, va influir en autors com William Shakespeare, el qual a partir de la història de Píram i Tisbe va escriure Romeu i Julieta. També va tenir influència sobre el Segle d'Or espanyol: Góngora i Faula de Polifem i Galatea, Cervantes amb Persiles, o Lope de Vega amb Adonis i Venus. La metamorfosi de Franz Kafka també fou inspirat amb Ovidi.
Així doncs, les Metamorfosis fan honor al seu títol amb una demostració de canvi constant, i així fent-li honor al seu títol i el seu tema: les metamorfosis.
 |
| Triangle amorós de Polifem, Galatea i Acis, d'Aníbal Carracci |
 |
| Atalanta i Hipòmenes, de Guido Rene |
 |
| Eco i Narcís, de John William Waterhouse |
 |
| Les filadores, de Velázquez. Representa l'acarament d'Aracne i Atena. |
 |
| Les llàgrimes de Narcís, de Pérez Villalta |
 |
| Rapte de Prosèrpina, de Bernini |
 |
| Rapte d'Europa, en els frescs de Pompeia |
Bruna Villegas
2n Batx
Comentaris
Aquesta obra és considerada una de les més importants dins de la literatura llatina, sobretot per la seva exel·lència a l'hora de relacionar les històries.
Bona feina!