ELS JOCS OLÍMPICS A L'ANTIGA GRÈCIA

L'esport a l'Antiga Grècia era fonamental en l'educació dels nois, a part de l'aprenentatge de lletres i música. A partir dels dotze anys, al nen se li assigna un tutor o preparador, i s'ocupa de la seva preparació física. 

Aquells que practicaven esport ho feien despullats -el mot ''gimnàstica'' ve del grec gymnós (nu)- i abans de començar s'untaven el cos amb oli i sorra per protegir-se. Un cop acabaven, es treien l'oli i la sorra amb un estri anomenat estrígil. 

Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus. En aquests jocs locals seleccionaven els millors atletes que representaven la seva ciutat i els conduïen als jocs de més importància, aquells que hi anava tot Grècia. 

Aquests festivals es feien periòdicament a Delfos (Jocs Pçitics), Corint (Jocs Istmics), Nèmea (Jocs Nemeus) i Olímpia (Jocs Olímpics). Aquests quatre van durar més d'onze segles.

• Els Jocs d'Olímpia

Olímpia, situada a prop de la ciutat de Pisa, era un santuari consagrat als déus de l'Olimp (especialment a Zeus), però també era una regió de caràcter cívic i esportiu. 

Segons el mite, l'origen dels Jocs Olímpics comença amb Pèlops. Aquest heroi, després de ser expulsat del seu reialme, va arribar a Pisa, on regnava Enòmau. Aquest rei no volia casar la seva filla Hipodàmia perquè segons un oracle, el seu gendre el mataria. Hipodàmia atreia a molts nois i per evitar que es casés, els desafiava en una cursa de carros amb la condició que si el guanyaven, els donaria la mà de la seva filla, però si perdien, serien executats. 

Gràcies a la gran velocitat dels seus cavalls, regal del déu Ares, Enòmau havia vençut dotze dels pretendents de la seva filla i havia penjat els caps a la porta del seu palau per dissuadir a altres d'intentar-ho. Pèlops, tot i així, va reptar al rei. Abans de la cursa, Hipodàmia, també enamorada de Pèlops, va subornar el cotxer del seu pare perquè substituís l'eix de fusta del carro del seu pare per un de cera. Quan el carro es va trencar durant la cursa, Enòmau va ser arrossegat pels seus cavalls i va morir. D'aquesta manera Pèlops i Hipodàmia es van poder casar i el noi va esdevenir a ser el noi rei de Pisa, però no devia tenir la consciència gaire tranquil·la, perquè va instituir uns jocs a Olímpia en record del seu difunt sogre. Al cap d'un temps es van deixar de celebrar fins que Hèrcules els va restaurar.

Pelops and Hippodamia racing, Haiduc

Segons la tradició, des del 776 aC, els Jocs Olímpics es van començar a celebrar de manera fixa. Un cop cada 4 anys es declarava una treva sagrada perquè les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos i permetessin als seu atletes participar als jocs, entre finals de juliol i agost.  Els seus participants havien de ser: homes, grecs, de condició lliure, no culpables de cap crim ni afectats per cap maledicció religiosa.

Els Jocs s'inauguraven amb el jurament d'atletes i jutges de respectar les regles de les competicions i tot el primer dia estava dedicat a cerimònies religioses (sacrificis i ofrenes) i actes culturals (conferències i recitals poètic). Durant els cinc dies següents se celebraven totes les proves esportives i s'acabaven amb la processó i coronació dels vencedors al temple de Zeus, seguida pels banquets de celebració. 

Als guanyadors de cada prova se'ls donava una branca d'olivera i un cintes de llana i, a més, els seus noms eres gravats en inscripcions i se'n permetien erigir estàtues dins els recinte d'Olímpia. Quan un atleta triomfador arribava a la seva ciutat era rebut amb tots els honors com a heroi nacional, la multitud l'aclamava i els poetes el cantaven. A Atenes, aquests campions rebien premis en metàl·lic i podien arribar a tenir exempcions d'impostos o manutenció de per vida a càrrec de l'Estat. 

• Les competicions 

- LES CURSES A PEU: És la més antiga i consistia a córrer una vegada la longitud d'un estadi (uns 192 metres). També hi havia curses de dos estadis i de fons, on corrien de 7 a 24 vegades l'estadi.

- LES TRES MODALITATS DE COMBAT: 

1. A la lluita (pale) calia forçar l'adversari a tocar amb les dues espatlles a terra tres vegades, sent-hi prohibits els cops i l'ofegament.
2. Al pancraci es permetia gairebé tot per obligar a l'adversari a abandonar. 
3. Al pugilat es lluitava a cops de puny, amb les mans embolicades amb una cinta de cuir; la competició no acabava fins que un dels dos abandonava o quedava estabornit. Aquesta era la disciplina més dura i de vegades s'arribava fins a la mort.

- LLANÇAMENT DE DISC: Consistia a enviar el més lluny possible un disc de metall, generalment de bronze i d'uns dos quilos.

- LLANÇAMENT DE JAVELINA: S'havia d'enviar el més lluny possible una javelina. S'ajudaven amb una cinta enrotllada a la javelina i acabada en un llaç, on es col·locaven els dits perquè tingués més impuls i estabilitat.

- SALT DE LLARGADA: Es feia amb l'ajuda d'unes peses (halters), que servien per agafar més impuls. Consistia en un seguit de salts consecutius, sense embranzida, que podien arribar a uns 16 metres de llarg.

- PENTATLÓ: Constava de cinc exercicis consecutius: cursa d'un estadi, salt de llargada, llançament de disc i de javelina i lluita.

- CURSES DE GENETS I DE CARROS: Es feien a l'hipòdrom. Els carros podien ser bigues (tirats per dos cavalls) durant uns 6 o 8 km. o podien ser quadrigues (tirats per quatre cavalls) al llarg de 14 km. Els que eren coronats com a vencedors eren els propietaris dels cavalls i dels carros i no pas els genets.

Quan Grècia va caure sota domini romà, els ciutadans romans també van tenir accés als Jocs Olímpics. Es van anar celebrant fins a la 293a olimpíada, ja que el 393 dC, l'emperador cristià Teodosi I els va prohibir perquè eren un ritual pagà dedicar a Zeus. Olímpia va ser abandonada, les seves ruïnes van quedar enterrades i se'n va oblidar fins i tot la localització. 

• Recuperació dels Jocs Olímpics

Al segle XVIII es va descobrir el seu emplaçament i es va començar a excavar per recuperar les restes del santuari. L'any 1896, gràcies al baró de Coubertin,  es van restablir amb la finalitat de fomentar la unió dels diversos pobles, simbolitzada per les anelles entrellaçades (representen els cinc continents agermanats per l'esport). 

La primera edició es va celebrar a Atenes en record dels de l'antiga Grècia. La torxa olímpica es cremava a l'altar de la deessa Hèstia, però també està inspirada en la ''lampadedromia'', una cursa de relleus d'Atenes en la qual els atletes corrien amb una torxa que es passaven com a testimoni.

Evelyn Gilberte 
2n batx