PERSEU I LA MEDUSA

Perseu era fill d'una dona mortal, Dànae, i del gran Déu Zeus. El pare de Dànae, el rei Acrisi, va saber per un oracle que el seu nét algun dia el mataria, i terroritzat va capturar a la seva filla i va expulsar a tots els seus pretendents. Però Zeus era un Déu, i volia de qualsevol manera tenir a la seva filla. Va entrar a la presó on es trobava Dànae, disfressat de pluja d'or. Com a resultat de la seva unió, van tenir a Perseu. 
Quan el rei Acrisi va descobrir que malgrat totes les precaucions que va fer la seva filla té un fill, és a dir: té un nét. Va posara Dànae i el seu fill en un bagul de fusta i el va llençar al mar, suposant així que s'ofegarien i no podrien viure. Però Zeus va enviar vents suaus per tal que aquests poguessin arrossegar  la mare i el fill fins a arribar a una illa, on el primer que van trobar va ser un peixater. 

El rei que governava l'illa els va rebre, i els va donar un lloc de refugi. Perseu va créixer, i es va fer fort i valent... Fins que un dia, el rei d'aquesta illa se li va insinuar a Dànae però ella no volia. Per això, va acceptar un repte que li van oferir per tal que parés el rei: portar-li el cap de la Medusa Gorgona.
Perseu no va acceptar aquesta perillosa missió perquè volgués adquirir més poder, sinó perquè estimava la seva mare i estava disposat a arriscar la seva vida per protegir-la.

La Medusa Gorgona era tan horrorosa, que convertia en pedra tot aquell qui la mirava. Per tal de poder vèncer-la, Perseu, va demanar ajuda als déus, i Zeus li va oferir. Hades, el rei de l'inframón, li va donar un casc que feia invisible al portador; Hermes, el missatger diví, li va donar unes sandàlies amb ales; Atenes, li va donar una espasa i un escut que li servia com a mirall. Amb aquest escut, va veure el reflex de la Gorgona, i sense mirar-li els ulls, li va tallar el cap. 
Perseu amb el cap de Medusa, Benvenuto Cellini, 1554
Durant el seu viatge de tornada, es va trobar amb una bella donzella que estava encadenada en una roca. Resulta que aquella donzella, Andròmeda, esperava la seva mort, ja que la sacrificaven a un monstre perquè la seva mare havia ofès a les divinitats. Però Perseu va agafar el cap de la Gorgona i se la va mostrar al monstre, així ell va quedar fet de pedra. 
Andròmeda i ell van viure feliços i van tenir molts fills. Però un dia, mentre estava jugant a jocs d'atletisme, Perseu va llançar un disc amb gran impuls fins que aquest va colpejar a un vell home. Aquest vell home era Acrisi. Així es va complir l'oracle que sempre ha estat evitant el rei Acrisi. 

En les diapositives que es mostren a continuació, teniu un resum més clar i senzill sobre aquest mite:



Meryem Merimi
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Està molt ben feta l'entrada. Havia sentit a parlar del mite de Perseu i Medusa, però no recordava com era la història. El que no entenc és perquè Acrisi és capaç de sacrificar a la seva filla i al seu nét, pel simple fet que l'oracle li ha dit que serà assassinat pel seu nét. No entenc com eren capaços de fer mal a les persones per salvar la seva pròpia vida.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES