OBRES D'ART RELACIONADES AMB SATURN

Com tots sabem, Saturn (també anomenat Cronos) és el déu de l'agricultura relacionat amb el temps i les estacions. També fou el rei dels titans. És un important personatge en la mitologia grecoromana, i per això, no es sorpresa que fos representat en moltes obres de diferents pintors. Avui us parlaré de les pintures més conegudes sobre Saturn. 

CASTRACIÓ D'URÀ, Giorgo Vasari (s. XVI)

CASTRACIÓ D'URÀ, Giorgo Vasari (s. XVI)


En aquest quadre Giorgo Vasari mostra el moment en què Saturn, amb la dalla a les mans, castra al seu pare Urà per alliberar els seus germans de l'empresonament al qual el seu pare els tenia sotmesos en la panxa de Gea. Urà va engendrar als Titans en la Mare Terra, o sigui Gea, després d'haver abandonat els seus fills rebels, cíclops i hecatonquirs, al Tàrtar. En venjança, Gea va convèncer als Titans per atacar al seu pare i així ho van fer liderats per Saturn i la seva dalla, el més jove dels set. Van aprofitar que Urà dormia per atacar-lo, Saturn agafà els genitals del seu pare amb la mà esquerra, el castrà i després els llançà al mar. Unes gotes de sang van caure sobre la Mare Terra provocant el naixement de les Erínies, anomenades Alecto, Tisífone i Mégera, i les nimfes del freixe, anomenades Melíades. 

SATURN DEVORANT UN FILL, P. P. Rubens (s. XVI - XVII)


SATURN DEVORANT UN FILL, P. P. Rubens (s. XVI - XVII)


Aquest quadre de Rubens ens presenta a Saturn com un home, més aviat d'avançada edat, devorant un dels seus fills mentre aguanta la seva dalla característica a la mà dreta. També podem observar la cara de terror que té el fill mentre es devorat per el seu propi pare. Tot hi això, aquesta obra, podria ser considerada una de les més clares que hi ha relacionades amb aquest mite. Saturn es va assabentar que li esperava un destí semblant al del seu pare, ser destronat per un dels seus fills, per evitar-ho Saturn va decidir devorar a tots els fills que tingués. Però quan van néixer el sisè fill, Júpiter, va ser amagat a l'illa de Creta per la seva mare, Rea. Saturn devorà una pedra en lloc del seu vertader fill. Això provocà que anys més tard la profecia es fes realitat. Júpiter derrotà el seu pare i es convertí en el pare de tots els déus. 

SATURN DEVORANT ELS SEUS FILLS, Francisco de Goya (s. XIX)

SATURN DEVORANT ELS SEUS FILLS, Francisco de Goya (s. XIX)

En aquesta macabra obra, Goya pinta Satrun devorant a un dels seus fills. Segueix el mateix mite que l'anterior obra però Goya la pinta d'una forma molt més horrorosa i terrorífica. Les tonalitats fosques de les pintures li donen aquest toc més fosc a l'obra i si això li sumem la forma en que esta representada el fill, sense cap i ple de sang, acaba convertint la pintura en una obra molt macabra i pertorbadora a diferencia de la de Rubens que hem vist anteriorment. 


SATURN, Agostino del Duccio. Relleu en marbre (1456)


SATURN, Agostino del Duccio (1456)


Agostino representa a Saturn amb una falç, hi ha versions del seu mite que diuen que en lloc d'utilitzar una dalla era una falç. Al sobre del seu braç s'hi pot apreciar un cos que segurament simbolitza els seus fills però, no es pot acabar d'apreciar bé què és. En la part superior del relleu podem veure una decoració ambientada en el que podria ser la natura, les flors, ja que Saturn era el rei de l'agricultura. 

Íngrid Tornamira
1r Batx

Comentaris

Carla Erra ha dit…
És interessant veure com totes les obres escenifiquen les escenes més famoses de Saturn, que casualment són totes les més violentes. Una interpretació meva és que el fet que es representés aquestes accions que desprenen tant males vibracions d'aquesta manera tant directa, era per fer veure el poder que podrien arribar a tenir es déus, sobretot Saturn. Bona feina!
Ingrid Tornamira ha dit…
M'ha semblat molt interessant la teva interpretació i he dir que em sembla molt adequada ja que Saturn era un dels déus amb més poder i més temible de tots, per tant es lògic que el representesin d'aquesta forma tan "negativa" i agresiva. Molt bon comentari, Carla!

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

COM VESTIEN ELS ROMANS?

CIVILITZACIÓ MINOICA