NARCÍS I ECO

Eco era una nimfa del bosc, que vivia juntament amb altres nimfes. Però aquesta nimfa tenia un gran defecte: parlava i parlava i sempre volia tenir la última paraula de tot.

Zeus, anava constantment al bosc de les nimfes per poder estar amb les seves amants i quan Hera l'anava a buscar es quedava hores i hores conversant amb Eco, i aquesta cobria les infidelitats de Zeus distraient a Hera. 

Però un dia Hera es va adonar del que la nimfa li estava fent, i es va enfadar tant, fins el punt que va castigar a Eco sense poder parlar, tan sols podia repetir les últimes paraules del que l'altra gent deia. Eco estava molt avergonyida d'aquest càstig, i va anar a amagar-se perpètuament dins una cova.

Narcís era un jove tant atractiu i ben plantat que totes les donzelles s'enamoraven d'ell, però malauradament ell les rebutjava a totes.  De petit, la seva mare es preocupava constantment pel benestar del seu fill, així que un dia, va anar a visitar un oracle que pogués avisar els futurs perills que l'esperaven. L'oracle anomenat Tirèsies va predir que viuria molts anys, però no podia veure's mai a si mateix, ja que si ho feia agafaria un potent desig cap a ell mateix incontrolable. Per aquest motiu, Narcís va créixer sense cap mirall ni cap objecte reflectant a la seva rutina.

Narcís passejava pel bosc constantment i un dia es va apropar tant per a cova d'Eco que de seguida que ella el va veure es va enamorar. Cada vegada que Narcís passava per allà la nimfa l'observava i el seguia. Però un dia, Narcís senti una presència darrere que l'incomodava i uns sons com si algú estigués caminant darrere seu. Quan es va girar i va veure a Eco al darrere, immediatament li va demanar que feia allà i per què la seguia. La resposta d'Eco només va ser la repetició de les paraules que ell havia mencionat.

Eco es podia comunicar amb la naturalesa i els animals, i fent servir aquest recurs, va fer entendre al jove que l'estimava i el desitjava. Al entendre allò, Narcís es va posar a riure i la va rebutjar d'una manera molt descarada i em mala educació.La decepció i tristesa d'Eco en aquell moment va ser tan gran, que es va tornar a amagar a la cova i poc a poc es va anar convertint en pedra.

La deessa Nèmesi va veure  clarament l'actitud tan desagradable de Narcís cap a Eco. És per això que va castiga-lo de tal manera que tingués tanta set que anés al riu més proper a beure aigua i veiés la seva pròpia imatge reflectida a l'aigua. Narcís en veure la seva pròpia imatge es va enamorar a l'instant, i a l'intent d'ajuntar-s'hi es va ofegar.

Eco i Narcís (1636-1637), Nicolás Pousin

Finalment va morir ofegat, i del seu cos va néixer una flor, el narcís, que sol trobar a la riba dels rius.

Flor de narcís

El so que tots coneixem com a "eco", sorgeix d'aquest mite, precisament de les característiques d'aquesta nimfa.

D'altra banda, d'aquest mite també neix el concepte que tots coneixem com a narcisisme. El trastorn del narcisisme fa referència aquelles persones que tenen una imatge de superioritat sobre els altres de si mateixes, i no deixen que ningú estigui per sobre d'ells de cap de les maneres. Aquesta actitud encaixa amb la de Narcís, que no volia estimar Eco ni cap donzella, només es sabia estimar a si mateix.

Carla Erra
1r Batx.