LA REPÚBLICA (509 aC. - 27 aC.)

Quan els romans van expulsar l'últim rei etrusc, Tarquini el Superb, es va iniciar una nova forma de govern, la República, que va des del 509 a.C. fins el 27 a.C. Aquesta nova forma política es caracteritzava pel següent:
  • Els ciutadans escollien als seus governants. Els càrrecs d'aquests van deixar de ser hereditaris. 
  • El poder de l'estat es repartia entre:
    • Les assemblees populars formades per tots els ciutadans que decidien i votaven les lleis. 
    • Els magistrats que desenvolupaven càrrecs polítics en diferents àrees (administració, justícia, censors, exèrcit, etc.) eren escollits anualment.
    • El senat, que era una assemblea formada per antics magistrats (senadors). La seva funció era consultiva però a la pràctica dirigien la República. S'ocupaven de la política exterior, els assumptes militars, religiosos, legislatius i judicials.
Durant aquest període Roma es convertí en una gran potència, per lo qual es va enfrontar amb Cartago pel control del Mediterrani (Guerres Púniques). Durant aquest període, les dues potències van firmar diversos tractats de pau per establir les seves zones d'influència. La República romana va conquerir grans territoris gràcies al creixement de la seva riquesa i a un nombrós exèrcit. A més, Roma va aconseguir conquerir, també, les restes de l'antic imperi d'Alexandre el Gran (Grècia, Síria, Macedònia i Egipte). 

Però entre els anys 133 a.C. i 44 a.C. la República entrà en crisi. La causa principal va començar essent la següent:
  • Desorganització administrativa: ja que el govern estava pensat per a dirigir una ciutat, i no un territori tan extens com el que va ser al final.
  • Desigualtats socials entre:
    • Pagesos
      • Roma exigia un preu baix pel plat en regions conquerides
      • Latifundis patricis molt productius
      • Van haver de vendre terres i marxar a l'exèrcit o anar a Roma (alguns seran clients de patricis)
    • Cavallers (equites):
      • Els que es podien pagar un cavall van sortir de l'exèrcit
      • No tenien accés a la política superior (consolats, pretors)
      • Beneficiats per les conquestes fora d'Itàlia compren esclaus i botí pels soldats
    • Patricis:
      • S'apropien de l'ager publicus amb el que crearan latifundis
      • Compren esclaus per treballar als seus terrenys
      • En un principi no practiquen el comerç
  • Ambicions de poder de molts magistrats en el seu Cursus honorum:
    • Es van agrupar en dos partits polítics:
      • Optimates (Nobilitas): defensors de classe senatorial i de l'alt patriarcat
      • Populares: amb el suport dels equites i els plebeus
La fi de la república també fou degut a un seguit nombre de fets, conflictes, revoltes i guerres civils:
  • Revoltes dels germans GRAC (Tiberi i Gai). 133 a.C. i 123 a.C.: Volien un millor repartiment de l'ager publicus, evitar latifundis en mans d'una minoria i augmentar la participació de la plebs a la política. Tenien el suport de la plebs urbana.
  • Revolta d'Espartac (73 a.C.): Espartac va reunir diferents esclaus i van derrotar més d'una legió, causant molts problemes a la república. 
  • Guerra dels aliats (98 a.C. - 81 a.C.): Ciutats itàliques exigien ciutadania per participar en qüestions poítiques de la república.
  • Guerres civils: 
    • Enfrontament de Sul·la (bàndol optimates) i Màrius (bàndol populares) el 88 a.C., que acaba amb la dictadura de Sul·la del 82 a.C. fins el 79 a.C.
  • Dictadures: els magistrats confien el poder polític a caps militars, per culpa de la crisi i les guerres
  • 1r Triumvirat (59 a.C.): Pompeu, Cèsar i Cras.
  • 2n Triumvirat (40 a.C.): Octavi August, Marc Antoni i Lèpid.
Com ja és previsible, cada fet té les seves conseqüències. En aquest cas, la conseqüència final d'aquesta crisi del s.I a.C. és la fi de la República Romana i l'inici del nou sistema: l'Imperi (27 a.C. - 476 d.C.), amb l'emperador August.

La República
Bruna Villegas
1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

VESTIMENTA DELS ROMANS

COM VESTIEN ELS ROMANS?