EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE

Escrita per -
Orfeu, fill d'Apol·lo i Cal·líope, estava completament enamorat d'Eurídice, una nimfa de les valls de Tràcia, i finalment la va convertir en la seva esposa. Eren molt feliços i estaven molt enamorats, però un dia ella va tractar de fugir d'Aristeu, un altre fill d'Apol·lo, que la volia posseir, i mentre corria, una serp verinosa la va mossegar, provocant-li la mort.

El dol d'Orfeu per la mort d'Eurídice, Ary Sheffer

Orfeu estava inundat per la pena, i mentre plorava desconsoladament a la riba del riu Estrimó tocava la lira i cantava cançons molt tristes, tan tristes que els déus i les nimfes se li atansaren per incitar-lo a baixar a l'inframón. 


El camí va ser difícil, però amb la seva música delectava tothom i va ser capaç d'arribar on es trobaven Hades i Persèfone. Utilitzant la seva arma més poderosa (la música), va convèncer els déus de fer tornar la seva estimada al món dels vius. Tot i així, van posar una condició: Orfeu havia de caminar sempre davant d'ella i no mirar-la fins que els dos haguessin arribat a dalt i els rajos del sol haguessin banyat completament Eurídice.

Orfeu i Eurídice, Pablo Pedro Rubens

El camí va ser molt llarg i Orfeu va mantenir la mirada endavant, tot i tenir unes ganes enormes de mirar la seva amada. Finalment, un cop a dalt, Orfeu es va girar amb desesperació pensant que ja estava completament il·luminada pel sol, però ella tenia encara un peu a l'ombra i es va esvair sense la possibilitat de poder tornar mai més al món dels vius.


Existeixen diverses versions d'aquest mite, i que finalment Orfeu, després de tornar-la a perdre a causa de la seva impaciència, es va suïcidar per retrobar-se amb ella.



Evelyn Gilberte
2n Batx

Comentaris

Ingrid Tornamira ha dit…
Aquest mite em sembla molt interessant ja que diu que Orfeu i Eurídice estaven molt enamorats i que per això es van casar, cosa que em sorpren degut a que en l'època romana la gent es casava per interés i no per amor a l'altre. També em sembla molt curiós que l'única condició que posa Hades per deixar marxar a Euídice sigui que Orfeu no la miri en tot el camí fins que a la noia no li hagi tocat el sol a tot arreu, això em fa pensar que al rebre els raigs del sol simbolitza que,Eurídice, ha sortit completament de l'inframón perque mentre hi hagi una mica de foscor seguirà formant part d'ell.
10 d’octubre del 2019, a les 13:23
Judit Contreras ha dit…
Aquest mite m'ha agradat molt, sobre tot quan Orfeu i Eurídice es casen, ja que estaven molt enamorats. Pero també m'ha semblat molt trist el moment en que Orfeu creia que ja la podria mirar, pero ella encara tenia un peu a l'ombra i no va poder tornar mes al món del vius. Un mite que no havia sentit mai i molt interessant!
22 d’octubre del 2019, a les 13:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació