LA CAIXA DE PANDORA

Pandora: 
La caixa de Pandora. Segons diu la mitologia grega, Prometeu va intentar robar el foc diví del carro del déu del Sol. Així va ser, que Zeus per castigar als humans va ordenar fer una dona capaç de seduir a qualsevol home. Cada déu la va dotar d'un qualitat diferent: fabricada d'argila, de bellesa, persuasió, vestimenta elegant... Però Hermes li va concedir la facilitat per seduir, manipular i mentir. Després Zeus li va donar vida i la va enviar a casa de Prometeu. 
Prometeu vivia amb el seu germà Epimeteu, aquest va advertir a Prometeu que Zeus es venjaria. Però tot i això, Prometeu enamorat dels seus encants la va acabar convertint en la seva esposa. 
John William Watherhouse, 1896

Mite de la caixa de Pandora: 
Pandora portava una caixa que li va donar Zeus. Aquesta caixa contenia tots els mals capaços de contaminar el món de moltes desgràcies, però també hi havien tots els béns. Pandora tenia prohibit obrir aquesta caixa. 
Però no es va poder resistir a obrir la caixa, ja que tenia molta curiositat per saber què contenia.
Així va ser, que Pandora va obrir la caixa, i tots els elements es van escampar entre l'ésser humà. Pandora va tenir tanta por que va tancar la caixa el més ràpid possible, però només va deixar un element sense escapar: l'esperança. Això va fer que l'esperança sigués l'únic element que no va rebre l'ésser humà. 
Es va sentir tan malament pel que va provocar, que va anar pels carrers dient a tots els homes un per un que tinguessin esperança. 
Es deia que abans d'això, era una època sense guerres, enveja, cobdícia...


Aquest mite també té altres variants, com per exemple les següents: 
  • La caixa la va lliurar el déu Mercuri a Epimeteu i li va ordenar que no l'obrissin mai, però Pandora no va poder resistir la temptació i la va acabar obrint. 
  • Una altra llegenda diu que aquesta caixa va ser un regal de Zeus pel casament d'Epimeteu. A la caixa hi havia tots els béns, però Pandora la va obrir imprudentment i tots els béns van tornar a l'Olimp. 
Pandora, Dante Gabriel Rossetti, 1871
Judit Contreras
1r Batx 

Comentaris

Ingrid Tornamira ha dit…
Una entrada molt interessant ja que gràcies a ella he entès el significat i d'on prové la frase feta: "L'esperança es l'últim que es perd". Em sembla molt interessant, també, el missatge que ens dona aquest mite, que encara que el món estigui ple de mals no em de perdre mai l'esperança. Molt bona feina!
Carla Erra ha dit…
Deixa'm afegir-hi, al primer final, que quan Pandora va obrir la caixa per curiositat, els mals van expandir-se per tota la humanitat i tots els valors van pujar amb els déus. Quan Pandora ràpidament va tancar la caixa, se'n va adonar que ja era massa tard i a la caixa només hi quedava l'esperança. Aquest valor era l'únic que tenien els humans per enfrontar-se als mals.
Bona feina!
Meryem Merimi ha dit…
M'ha semblat una entrada interessant. M'hauria agradat que en el principi fos més clar que Prometeu és un humà, ja que m'havia pensat que era un déu (pel fet que va intentar robar el foc del déu del sol, i jo creia que els humans no podien arribar on hi havia els déus). Però sí que és cert que m'ha semblat una entrada molt interessant. Bona entrada!
Anna Martí ha dit…


M'ha agradat molt el relat mitològic. Ara entenc perquè la gent quan està a punt de fer una cosa incerta de vegades diu que està a punt d'obrir la caixa de Pandora.

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

VESTIMENTA DELS ROMANS

CIVILITZACIÓ MINOICA