LA DINASTIA JULI-CLÀUDIA

La dinastia JuliClàudia va regnar durant 95 anys, del 27 aC fins al 68 dC. Es tracta d'una dinastia basada en el patrimoni, el prestigi i el nom d'August, qui els seus hereus eren membres de dues famílies nobles: els Juli i els Clàudia. Dos dels primer emperadors desprès d'August varen ser bastant mediocres a diferència dels altres dos emperadors que els succeiran. 
Els membres d'aquesta dinastia, especialment Calígula i Neró, practicaven activitats liberals orientades a tenir satisfet el poble, seguint les institucions tradicionals conceben una monarquia divina on l'emperador es un déu que governa el mon amb col·laboració i respecte.

Recull d'estàtues dels emperadors de la dinastia Juli-Clàudia

  • August:
    Va ser el primer emperador d'aquesta dinastia, de l'any 27aC al 14dC. Juli Cèsar l'adoptà com a fill i prengué el nom d'Octavi. Un cop Cèsar va morir, August digué que tornaria a imposar una república però va acabar portant el poble cap a una monarquia, o ell començà a ocupar els càrrecs claus de l'administració civil. militar i religiosa. Les causes d'aquesta concentració de poder a les mans d'un sol home tenen origen en el cansament d'un poble per culpa de guerres civils i que desitjaven una pau al preu que fos. Les innumerables reformes d'August, i més tard continuades per els seus successors, ajuden a crear una administració que permetia governar fins l'últim racó de l'Imperi de forma eficaç. Gràcies això l'ordre imperial és va convertir en una estructura sòlida, que millorava al trobar-se amb un emperador capaç al seu davant i que podia resistir, també, les ambicions dels monarques. 
Estàtua d'August
  • Tiberi:
    Tiberi, regnà del 14dC fins al 37dC, ell pujà al poder quan tenia 50 anys. Descrit com un tirà cruel i viciós, que utilitzava l'assassinat com a arma política mitjançant la lex de maiestate. Tot hi això, Tiberi, retornà els seus poders al Senat encara que ells li havien dit que se'ls quedés ell. 
    Mai va aconseguir el suport popular, tot hi que no va ser un mal emperador per la plebà romana, degut als enfrontament que havia tingut amb l'ordre senatorial i l'eqüestre. Tiberi va acabar amb el consensus universum que havia estat una de les bases del principat d'August. 
Estàtua de Tiberi

  • Calígula: 
    Nebot de Tiberi, Calígula, fou l'emperador que menys temps aguantà en el poder, del 37dC fins al 41dC, només regnant 4 anys. Va ser acceptat per el senat com a emperador, però al poc temps es tronà boig i assegurava no només ser un déu sinó que també era el germà bessó de Júpiter. El seu regant va ser un descontrol total, es gastava tots els tresors de l'Estat en luxes i desprès per recuperar-los acusava de traïdors als homes més rics de tota Roma, fins i tot, ho va fer amb membres de la família reial. Desprès d'acusar aquesta gent, els condemnava a mort o els portava fins al suïcidi per evitar ser descobert. Al final els guàrdies, cansats van assassinar a Calígula. 
Estàtua de Calígula

  • Claudi: 
    Els mateixos que van assassinar a Calígula, van proclamar emperador a Claudi ja que era el preferit dels Pretorians gràcies a un generós donatiu. Regnà des del 41dC  fins al 54dC. Hi havia molts rumors sobre ell; que era poc intel·ligent, molt tímid i dèbil... Però en realitat era un erudit amb idees molt clares que va executar de forma pràctica. Ell continuà l'administració de Tiberi promovent la centralització i assentat unes bases burocràtiques complexes que van resultar molt eficients. A part, també va realitzar nombroses obres públiques com ponts i aqüeductes. Claudi va dividir la conselleria en quatre departaments: correspondència, justícia, arxius i hisenda. Seguint amb les divisions, ho va fer amb els tresors: destinats a inversions, de reserva i per a l'emperador. La primera esposa que tingué fou la primera que intentar matar-lo, un cop ja divorciats i amb l¡ajut del seu nou marit, però van ser descoberts i executats. La que si ho va aconseguir va ser Agripina, la seva quarta esposa, qui volia assegurar el tro al fill que havia tingut i més tard, havia convençut a Claudi de adoptar-lo, anomenat Neró. 
Estàtua de Claudi

  • Neró:
    Tal i com Agripina volia, Neró va convertir-se en emperador essent l'últim de la dinastia Juli-Clàudia. El seu regne durà del segle 54 dC fins al 68 dC. Agripina volia aprofitar el regnat del seu fill per regnar a través d'ell però, Neró, no va acceptar cap dictat que no fos seu. Durant els primer anys, el Senat es va veure reforçat en les seves atribucions, l'administració era molt eficaç, la defensa de fronteres i relació amb l'exèrcit eren bastant bones. Però, cap a l'any 55 dC, Neró va perdre el cap; pensava que tothom estava en contra seva. Va fer un canvi radical tornat a instaurar una monarquia absoluta. Durant l'any 60 dC, es va dedicar a eliminar a tots aquells que creia que estaven en contra seva, inclosa la mare i la seva muller. 
    La seva afició al teatre l van portar a abandonar el govern i els seus amics durant dos anys per anar-se'n a Grècia, allà es va gastar tota els diners de l'Imperi comprant gent que l'anés a veure al teatre. Al tronar a Roma, es va produir un gran incendi que va acabar amb la major part de la ciutat. Es ce¡reu que Neró fou qui el provocà per tornar a edificar la ciutat i així proclamar-se'n fundador. Ell culpà els cristians i ordenar que fossin perseguits. Desprès de molts escàndols, el Senat va condemnar a mort al tirà. Neró, abandonat per els seus amics, sense descendència es va fer matar per un esclau. I així va acabar la dinastia JuliClàudia  el seu regnat. 
Estàtua de Neró

Íngrid Tornamira
1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

VESTIMENTA DELS ROMANS

COM VESTIEN ELS ROMANS?