LA CAIXA DE PANDORA

Escrita per -
Pandora: 
La caixa de Pandora. Segons diu la mitologia grega, Prometeu va intentar robar el foc diví del carro del déu del Sol. Així va ser, que Zeus per castigar als humans va ordenar fer una dona capaç de seduir a qualsevol home. Cada déu la va dotar d'un qualitat diferent: fabricada d'argila, de bellesa, persuasió, vestimenta elegant... Però Hermes li va concedir la facilitat per seduir, manipular i mentir. Després Zeus li va donar vida i la va enviar a casa de Prometeu. 
Prometeu vivia amb el seu germà Epimeteu, aquest va advertir a Prometeu que Zeus es venjaria. Però tot i això, Prometeu enamorat dels seus encants la va acabar convertint en la seva esposa. 
John William Watherhouse, 1896

Mite de la caixa de Pandora: 
Pandora portava una caixa que li va donar Zeus. Aquesta caixa contenia tots els mals capaços de contaminar el món de moltes desgràcies, però també hi havien tots els béns. Pandora tenia prohibit obrir aquesta caixa. 
Però no es va poder resistir a obrir la caixa, ja que tenia molta curiositat per saber què contenia.
Així va ser, que Pandora va obrir la caixa, i tots els elements es van escampar entre l'ésser humà. Pandora va tenir tanta por que va tancar la caixa el més ràpid possible, però només va deixar un element sense escapar: l'esperança. Això va fer que l'esperança sigués l'únic element que no va rebre l'ésser humà. 
Es va sentir tan malament pel que va provocar, que va anar pels carrers dient a tots els homes un per un que tinguessin esperança. 
Es deia que abans d'això, era una època sense guerres, enveja, cobdícia...


Aquest mite també té altres variants, com per exemple les següents: 
  • La caixa la va lliurar el déu Mercuri a Epimeteu i li va ordenar que no l'obrissin mai, però Pandora no va poder resistir la temptació i la va acabar obrint. 
  • Una altra llegenda diu que aquesta caixa va ser un regal de Zeus pel casament d'Epimeteu. A la caixa hi havia tots els béns, però Pandora la va obrir imprudentment i tots els béns van tornar a l'Olimp. 
Pandora, Dante Gabriel Rossetti, 1871
Judit Contreras
1r Batx 

Comentaris

Ingrid Tornamira ha dit…
Una entrada molt interessant ja que gràcies a ella he entès el significat i d'on prové la frase feta: "L'esperança es l'últim que es perd". Em sembla molt interessant, també, el missatge que ens dona aquest mite, que encara que el món estigui ple de mals no em de perdre mai l'esperança. Molt bona feina!
10 d’octubre del 2019, a les 13:06
Carla Erra ha dit…
Deixa'm afegir-hi, al primer final, que quan Pandora va obrir la caixa per curiositat, els mals van expandir-se per tota la humanitat i tots els valors van pujar amb els déus. Quan Pandora ràpidament va tancar la caixa, se'n va adonar que ja era massa tard i a la caixa només hi quedava l'esperança. Aquest valor era l'únic que tenien els humans per enfrontar-se als mals.
Bona feina!
12 d’octubre del 2019, a les 16:25
Meryem Merimi ha dit…
M'ha semblat una entrada interessant. M'hauria agradat que en el principi fos més clar que Prometeu és un humà, ja que m'havia pensat que era un déu (pel fet que va intentar robar el foc del déu del sol, i jo creia que els humans no podien arribar on hi havia els déus). Però sí que és cert que m'ha semblat una entrada molt interessant. Bona entrada!
18 d’octubre del 2019, a les 18:03
Anna Martí ha dit…


M'ha agradat molt el relat mitològic. Ara entenc perquè la gent quan està a punt de fer una cosa incerta de vegades diu que està a punt d'obrir la caixa de Pandora.
19 d’octubre del 2019, a les 10:31
Evelyn Gilberte ha dit…
Una entrada molt interessant! Ara ja sé d'on vé l'expressió ''obrir la caixa de Pandora''. L'esperança és un valor que fa que ens podem enfrontar a tots els nostres mals i desgràcies.
Bona feina!
29 d’octubre del 2019, a les 9:51
Paula Torras ha dit…
Aquest mite m'ha semblat molt interessant ja que la caixa contenia totes les coses dolentes però també totes les bones. És molt curiós que l'esperança fos l'única cosa que es va quedar allà dins, i que es digui que si la gent no té esperança és perquè es va quedar a la caixa de Pandora. Molt bona feina!
29 d’octubre del 2019, a les 13:26
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació