HADES, EL DÉU DE L'INFRAMÓN

Hades era l'antic déu grec de l'inframón, quart fill de Rea i Cronos. Qui, juntament amb els seus germans: Posidó i Zeus, es van repartir l'univers després de l'enderrocament del seu pare. Hades es queda amb l'inframón i ràpidament el seu nom es converteix en un sinònim d'aquest lloc on van a parar les ànimes humanes una vegada han mort. Es diu que no es pot sortir de l'inframón degut a Cèrber, un gos de tres caps que vigila l'entrada, i per entrar-hi has d'anar amb la barca de Caront, qui et demanarà una moneda a canvi del viatje.

Spencer Stanhope, Caront i Psique, 1890

Hades quasi mai abandonava els seu regne, i per això no hi ha gaires mites sobre ell, però el més conegut és el de Persèfone, filla de Zeus i Demèter:

Hades es va enamorar perdudament de Persèfone, però ella no volia anar amb Hades. Ell, per aconseguir endur-se-la, va aprofitar un dia que la jove estava recollint flor per fer-ne florir una amb una bellesa inigualable fent que ella l'anés a recollir. En aquell moment, el terra sota la noia es va obrir en canal deixant sortir a Hades amb el seu carruatge daurat de quatre cavalls i la va segrestar. 

Zeus preocupat per l'absència de Demèter al Olimp, la qual cosa provocava que la terra sigués estèril i infèrtil, va enviar a Hermes a l'inframón a demanar-li que deixés marxar a la noia, ja que era la única condició que va imposar Demèter per tornar a l'Olimp. Per sorpresa, Hades va deixar marxar a Persèfone, però la va fer menjar una llavor de granada i així assegurava que la jove Persèfone estaria lligada a l'inframón de per vida. Finalment, van arribar a l'acord que Persèfone passaria dos terços de l'any amb Demèter i l'altre terç amb Hades.

Es diu que Hades i Persèfone no van tenir cap fill, tot i que es creu que Zagreu podria arribar a ser el fill del rei de l'inframón.

P.P Rubens, El sagrest a Persèfone, 1636 - 1638

Hades sempre ha estat representat com una figura fosca i terrorífica, ja que es el governant de la mort i del infern. Els pintors el representen amb una gama de colors foscos per intensificar aquesta imatge terrorífica d'Hades. Cèrber normalment apareix al seu costat. Altres elements que poden aparèixer a l'hora de resperentar Hades serien: un trident de dues puntes, una cornucòpia, les claus del seu regne, un casc, una capa... Són alguns exemples. 

En l'època grecoromana no se'l mencionava ni representava, degut a la por que la gent li tenia. Normalment, es referien a ell com: "l'invisible".

Agostino Carracci, Hades, 1592

Íngrid Tornamira
1r Batx