EL PARTENÓ D'ATENES
En el temps de Pèricles, un cop van acabar les Guerres Mèdiques, a mitjans del segle V a.C., la polis d'Atenes va començar un programa de reconstrucció molt enginyós per tal de tornar l'esplendor que es va tenir a l'Acròpoli. Dins d'aquest programa hi constava el temple d'Atena Pàrtenos, la deessa de la saviesa, intel·ligència, de les arts i les ciències, i a més, protectora de la ciutat d'Atenes.
"Partenó" significa, literalment, "casa d'Atenes".
El Partenó d'Atenes
Els habitants d'Atena van començar la construcció el 447 a.C., i segons els projectes dels arquitectes, Fídies va ser el supervisor general de totes les obres de l'Acropoli.
La seva estructura és la típica d'un temple grec. L'edifici és un perípter octàsil d'ordre dòric, amb 17 columnes als costats laterals i unes mdies de planta de 69,5 x 31 metres. Està construït amb marbre pentèlic exempte per l'armadura de fusta de la teulada. L'accés a l'interior es feia pel prònaos o atri, que donava pas a la cel·la, dividida en dues parts. A la sala més gran (naos) s'hi trobava la gran estàtua de Pal·las Atena, una obra de Fídies. Aquesta sala estava reservada pel servei de les sacerdotesses. El recinte del tresor (opistodom) era petit i tenia quatre columnes centrals per aguantar la taulada.
La seva estructura és la típica d'un temple grec. L'edifici és un perípter octàsil d'ordre dòric, amb 17 columnes als costats laterals i unes mdies de planta de 69,5 x 31 metres. Està construït amb marbre pentèlic exempte per l'armadura de fusta de la teulada. L'accés a l'interior es feia pel prònaos o atri, que donava pas a la cel·la, dividida en dues parts. A la sala més gran (naos) s'hi trobava la gran estàtua de Pal·las Atena, una obra de Fídies. Aquesta sala estava reservada pel servei de les sacerdotesses. El recinte del tresor (opistodom) era petit i tenia quatre columnes centrals per aguantar la taulada.
Planta del Partenó
Hi ha diverses desviacions de la decoració que tenen com a objectiu corregir les il·lusions òptiques del qui està dins de l'edifici.
La decoració escultòrica representa la gigantomàquia, l'amazonomàquia, la destrucció d'Ílion i la centauromàquia. Els frontons representen el naixement d'Atena i la lluita d'aquesta amb Posidó per la possessió d'Àtica.
El partenó es va conservar intacte fins el segle XVII, reconvertit en església bizantina dedicada a la Saviesa Divina, a l'època de dominació catalana d'Atenes (s. XIV) va passar a ser església llatina i al 1456, els turcs van converitir l'edifici amb una mesquita.
El 26 de setembre de 1687, una bomba dels venecians va destruir tota la teulada i 14 columnes, i posteriorment es va abandonar. Més tard, es van treure les decoracions escultòriques per diversos països com França, Anglaterra i Alemanya, per enriquir els seus museus europeus, i fins al 1833 no es va començar els primers treballs de reconstrucció.
Alba Riera
2n batx
Comentaris