EL NAIXEMENT DE VENUS

Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi, altrament conegut com Sandro Botticelli, va ser un dels pintors més reconeguts del primer Renaixement, el de 1400.

Retrat de Sandro Botticelli

El Naixement de Venus, pintat cap al 1483, és una de les obres més famoses d'aquest pintor.

Segons la mitologia, Venus representava la deessa de l'amor. La relació amb l'amor li ve perquè va néixer a partir dels genitals del déu Urà, que havien sigut tallats pel seu fill Cronos i després, llençats al mar. 

El títol de l'obra no és del tot adequat, ja que Botticelli representa l'arribada de la deessa navegant sobre una petxina a l'illa de Citera, enlloc de representar el seu naixement. 

El naixement de Venus, de Sandro Botticelli

El centre de la pintura està ocupat per la protagonista, Venus, que se li veu una actitud púdica, ja que amb una mà es tapa els pits i amb l'altra el sexe amb l'ajuda de la seva llarga cabellera, que gràcies a això arriba a l'entrecuix representant l'element que acaba recordant el pèl púbic. Això també era una manera de representar que Venus tenia la seva reproducció totalment prohibida. Al mateix temps, el conjunt de cabell és un afegit eròtic que acaricia delicadament el cos de la deessa.

A la dreta de Venus, veiem una de les Hores, en  aquest cas la Primavera, referint-se a l'estació relacionada amb el naixement de la natura i perquè porta un mantell decorat amb flors. La deessa de la Primavera s'espera al costat dret per rebre-la i tapar-la amb el mantell. Ella mateixa porta una garlanda de murta, una planta sagrada que simbolitza l'amor etern.

Botticelli pren com a referència l'art de l'Antiguitat: els contorns de la figura amb una línia fosca, com si volgués fer una estàtua clàssica. 
Venus nua no intenta representar l'amor carnal, sinó que amb la seva actitud sembla apropar-se més al saber suprem.

Alba Riera
2n batx