EL MITE D'ATLANTA

Atlanta era una jove caçadora amb una agilitat prodigiosa, coneguda per ser la corredora més veloç del seu temps, que va decidir consagrar-se i manterir-se verge, sense casar-se. 

Tot i el seu esforç, no deixaven d'aparèixer pretendents que demanaven per la seva mà. Per tal d'evitar-los va posar en marxa un pla que consistia en el següent; l'únic home amb el qual es casaria seria aquell que aconseguís guanyar-la en una cursa. Tots aquells que ho intentessin, però perdessin, serien executats. 

Atlanta estava convençuda que aquestes premisses allunyarien els molestos joves interessats en ella, però aquests no es van acovardir i per a la seva tristesa, mantenien la seva promesa i perdien la seva vida intentant guanyar-la. 

Un dia un grup de temeraris pretendents van decidir provar sort escollint així a un noi jove , Hipòmenes, com a jutge de la cursa. El noi es preguntava per què aquells homes tan valents estaven disposats a perdre la seva vida per aconseguir la mà d'una noia. Tots els seus dubtes van desaparèixer quan els seus ulls es trobaren amb el rostre d'Atlanta; va quedar impressionat en quant a la seva bellesa. S'assemblava a Hebe, deessa de la salut de la joventut i servent dels déus durant els seus banquets. 

A la senyal de sortida els pretendents i Atlanta van posar-se a córrer. La jove guanyà la cursa un cop més i deixà als homes enrere, i per tant donaren pas a la seva mort. De cop i volta, però, Hipòmenes que havia estat el jutge de la cursa, va demanar intentar guanyar la mà d'Atlanta.

Tot i voler guanyar, Atlanta sentia tristesa pel jove i dolç Hipòmenes ja que el voldria salvar de la mort, però havia promès guanyar-lo i se sentia presionada pels espectadors.

Mentrestant, Hipòmenes pregava a la deessa Afrodita per tal que li atorgués velocitat. Ella, va oferir-li tres pomes d'or i tot seguit un consell. 

La cursa començà i, tot i els ànims que rebia el jove per la seva valentia, es trobava darrera Atlanta ja que era massa veloç. Quan la fatiga es va començar a apoderar d'Hipòmenes, va deixar caure una de les pomes d'or d'Afrodita. Atlanta, hipnotitzada per la bellesa d'aquella fruita va tenir la necessitat de recollir-la, tot i així un cop recollida va tornar a posicionar-se davant del pretendent. Però ell, tornà a deixar caure una de les pomes d'or, i així successivament. 

Quan la última fruita daurada va passar per davant dels ulls de la corredora, amb l'ajuda de la deessa de l'amor, es va aturar immediatament a recollir-la, fet que va donar molta avantatge al seu adversari i que va provocar la seva victòria.

Hipòmenes esdevindria el marit de la jove. Ella, per sorpresa de tothom, s'alegrà per la victòria del pretendent i en part, pel fet de que esdevindria la seva parella, ja que després de tant temps havia perdut el gust de caçar i d'aguaitar constantment.

Atlanta i Hipòmenes durant la cursa

Judith Rodríguez Bares
2n Batx