VIRGILI

Escrita per -
Virgili (70 a.C. - 19 a.C.) va néixer a Màntua, Itàlia, formava part d'una família modesta. Va estudiar retòrica però mai va exercir d'orador per culpa de la seva timidesa. Els seus poemes van cridar l'atenció de Mecenàs, un polític romà, que el va ajudar a acostar-se a Octavi August. Va morir després d'haver emmalaltit en un viatge a Grècia.

L'estil de Virgili és elegant, amb un llenguatge harmoniós, ple de figures retòriques i comparacions. També demostra tenir un gran coneixement de la literatura i història grega i llatina.

Les seves grans obres són tres: Les Bucòliques, Les Geòrgiques i l'Eneida. Les Bucòliques són deu poemes curts sobre la vida pastoral. El tema i els personatges estan inspirats en la poesia hel·lenística. Hi apareixen pastors que canten els seus amors i les seves desventures, a vegades en forma de concurs poètic en el qual competeixen dos pastors i un altre fa de jutge.

Les Geòrgiques són quatre llibres sobre agricultura. El primer és dedicat al conreu dels camps, el segon al conreu de la vinya, el tercer a la cria de bestiar i el quart és sobre la cria d'abelles. Ha estat qualificada com el millor poema del millor poeta. Aquest poema va ser encarregat per Mecenàs amb una intencionalitat política, Virgili es fa ressò de la política d'August que pretenia animar als romans a tornar a les virtuts del treball al camp.

L'Eneida és un cant èpic format per dotze llibres que celebra els actes de l'heroi troià Eneas, fill de la deessa Venus i avantpassat mític dels romans. Aquesta obra va ser encarregada per Octavi August, és alhora una obra literària, un cant d'exaltació nacional i un text de propaganda imperial, perquè relaciona la família d'August amb la d'un heroi fill d'una deessa. Virgili, en part, s'inspira en Homer, poeta grec. Els sis primers llibres d'aquesta obra narren el viatge d'Eneas pel Mediterrani des que fuig de Troia fins que arriba a les costes d'Itàlia. Molts episodis són presos de l'Odissea. Els sis últims narren la guerra d'Eneas contra els pobles italians que no els permeten establir-se a la nova pàtria. Aquests s'inspiren en la Ilíada.
Bust de Virgili sobre la seva tomba a Nàpols


Bruna Villegas
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Uns entrada molt interessant! No havia sentit mai a parlar d'aquest home, i és que en aquella època hi havia persones realment intel·ligents. Virgili, apart d'haver estudiat retòrica, també va tocar els camps de la filosofia i les matemàtiques. Bona feina!
14 de desembre del 2018, a les 8:28
Judith Rodríguez ha dit…
Virgili va estar influenciat per la ideologia de Plató, evolucionant cap al platonisme místic, fet que va fer que la seva producció es consideri, actualment, una de les síntesis més perfectes de les corrents espirituals de Roma. Molt bona feina!
14 de desembre del 2018, a les 8:46
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació