EL TEATRE GREC

Actualment es fan diferents activitats per distreure'ns i gaudir del temps lliure que tenim, fent esport, anant a concerts, sortint amb els amics, etc. Una d'aquestes activitats la qual a les persones els agrada molt fer, és anar a teatre. 

L'ORIGEN DEL TEATRE GREC
El teatre grec va sorgir gràcies a les festes que promovia el governant Pisístrat, que servien per homenatjar a Dionís, el déu del vi i la vinya. Feien dos celebracions a l'any, les tragèdies  i les comèdies, que eren obres on es criticava tot allò que irritava al poeta. Aquestes celebracions duraven sis dies, i hi havia la participació de tot el poble. 
Principalment les obres eren de cants i rituals religiosos. 
Per representar els diferents personatges utilitzaven màscares, ja que a les dones se'ls tenia prohibit actuar i llavors els actors eren tot homes i havien de fer el paper dels dos sexes.

Màscares que utilitzaven els actors grecs.

Més tard, durant l'època del Renaixement, es va deixar participar a les dones a un moviment teatral (ja no es basava en la religió) que s'anomenava Commedia dell'Arte, mentre que a la mateixa època també van començar a deixar de fer servir les màscares, substituint-les pel maquillatge, ja que van començar a expressar els sentiments dels personatges amb la cara. 

L'ESTRUCTURA DE L'EDIFICI
L'edifici del teatre grec va començar sent de fusta, però a partir del segle IX a.C es van començar a construir amb pedra, encara que continuaven sent a l'aire lliure.
El teatre grec es divideix en tres parts diferenciades: L'orchestra, L'skené i el koilon.
  • La part de l'escenari (skené), tenia forma rectangular, allargada i estreta que estava situada darrera l'orchestra. Era el lloc on hi havia el prosceni, que era la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrera es situava la scaena, un petit edifici que representava un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats que col·locaven a la part de davant. 
  • La zona de l'orquestra, que era un espai circular, de terra llisa i compacte, on ballava i cantava el cor, amb l'altar de Dionís, al mig. 
  • La graderia (koilon), on els espectadors podien seure en seients de fusta o pedra. Aprofitaven la pendent de la muntanya per construir-les. Era en forma d'un mig cercle que envoltava l'orquestra i l'escenari. Dividien les parts de les grades en sectors anomenats kerkís.
A cada costat de les grades, entre elles i l'escenari, hi havia els accessos per on el cor i l'orquestra entraven, s'anomenaven pàrodes.
    Planta del teatre grec 


El teatre grec era molt gran, això fa que hi hagin diverses teories sobre l'acústica que tenien perquè sigués tant perfecte. Podem destacar la forma semi circular del koilon, l'aprofitament de la pendent de les muntanyes de manera que el vent anés sempre en la mateixa direcció, la forma de les màscares, que deien que feien com de megàfon... Però es creu que la clau de l'acústica era el material del qual estaven fetes les grades, pedra calcària. Les files creaven un filtre acústic que era capaç de silenciar els sons de baixa freqüència i reflectir els sons d'altres freqüències com les veus dels actors. D'aquesta manera, el so del punt central de l'orchestra es podia escoltar fins l'última fila de bancs. 
Per altra banda, la distribució semicircular permetia una capacitat de fins a 15000 espectadors. 




Alba Riera
1r batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
M'ha semblat molt curiós el fet de que utilitzessin màscares per representar els diferents personatges que apareixien a l'obra, personalment penso que van fer molt bé en començar a substituir-les per maquillatge ja que el més important és transmetre les emocions a través de les expressions facials. Per altra banda però, no m'ha sorprès gens que les dones no hi poguessin participar, ja que com tots molt bé sabem; la seva cultura era masclista i discriminatòria. Molt bona feina Alba!
És molt curiós veure que l'edifici te una certa semblança amb els que coneixem avui en dia, molt interessant!
Jana Casacuberta ha dit…
Desconeixia el fet de que fessin servir màscares per a les actuacions, sempre havia pensat que el maquillatge era el principal protagonista. És cert que la millor acústica la van aconseguir els grecs, per aixa, ara encara s'imita la seva peculiar manera de construir teatres.
Bruna Villegas ha dit…
Em sorprèn el fet de que usaven màscares a l'hora de fer teatre ja que, com més tard van fer, el maquillatge era i és més útil pel simple fet que transmetien més i expressaven les seves verdaderes emocions. Bona entrada Alba!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES