COM ES TALLAVEN ELS CABELLS ELS ROMANS

Escrita per -
Al principi en l'antiga Roma, el deixar-se lluir una cabellera s'associaven a grans virtuts masculines.
Així que els romans es van acostumar a deixar-se el pèl i la barba crescuts.
Però a mesura que l'imperi es va anar consolidant els homes madurs van tallar els seus cabells i van mostrar les seves cares afaitades.

El tonsor (perruquer) tallava el cabell amb unes tisores de ferro (fortex). En aquella època el anar el tonsor suposava el passar una mala estona, sobretot en el moment d'afaitar. Ja que no s'utilitzaven locions per l'ús de la navalla (navaculae), ni dels ganivets (cultri), al marge de l'aigua.

Els freqüents talls soferts per els clients van fer que el tonsor expert fos molt apreciat, juntament amb els ungüents depilatoris.

Ja arribant a l'època Republicana el pentinat masculí es va tornar més laboriós.
Els cabells curts és van començar a treballar amb el calamistre, que era un ferro que s'escalfava a les brases per arrissar i fer bucles.
Cultri
Fortex




Els emperadors van marcar molt la moda en el cabell.
El pentinat d'Octavi August(27 a.C.- 14 d.C.) va ser un dels pentinats més fets servir a l'antiga Roma.
Octavi August, autor anònim

Però no va ser fins l'arribada d'Adrià al S.II d.C. que va posar la barba llarga de moda, i també va posar de moda els cabells arrissats. 

Bust Adrià

Marco A. Peña 
4t ESO

Comentaris

Karina Szabo ha dit…
Molt curiós que en un principi es deixessin lluir la cabellera llarga i així demostressin les seves virtuts masculines, ja que en l'actualitat es tot el contrari! S'ha notat en el text que al afeitar-se ho passaven malament... però per lluir s'ha de fer sacrificis! Però com tot, amb el temps es va millorant. Molt ben explicat i molt bona entrada.
22 d’octubre del 2018, a les 20:17
Rebeka Picoiu ha dit…
Mlt interessant, mai havia pensat com es tallaven els cabells.
24 d’octubre del 2018, a les 12:57
Alba Le Riera ha dit…
Una entrada molt curiosa! Gràcies als productes que tenim avui en dia per cuidar la pell, tenim sort de no haver de patir cada vegada que ens afaitem o depilem. A més, podem veure que els homes, en el fons, mai han deixat de ser presumits. És molt sorprenent que en aquella època ja es fessin servir eines per aconseguir arrissar el cabell i fer bucles. Bona feina!
26 d’octubre del 2018, a les 14:21
Gabi Núñez Gómez ha dit…
D'altra banda, també he trobat que es deixaven el cabell llarg perquè creien que si se'l tallaven perdrien la força i el poder que posseien.

Una entrada molt interessant!
27 d’octubre del 2018, a les 16:17
Judith Rodríguez ha dit…
La dignitat i l'status social dels romans solia estar lligat a la longitud dels seus cabells. Calbes, cabells blancs i alopècia eren signes clars de vellesa o enfermetat que els homes romans intentaven dissimular o combatre amb diversos procediments. Una entrada molt interessant!
28 d’octubre del 2018, a les 19:46
Anònim ha dit…
Curiós el canvi de pentinats que es portaven al principi. De portar el cabell llarg per mostrar les virtuts masculines a anar molt afaitats. M'imagino el mal que devien patir al anar al perruquer, res a veure amb els mitjans que tenim actualment. Bona feina company!
31 d’octubre del 2018, a les 13:25
Bruna Villegas ha dit…
És interessant com ha evolucionat la societat en aspectes tant petits com els cabells o la barba. Els devia de fer molt mal anar al perruquer quan empraven instruments com la navaculae o el cultri. Molt interessant!
5 de novembre del 2018, a les 11:13
Jana Casacuberta ha dit…
No m'havia plantejat mai com es tallaven els cabells els romans i, he de dir que tot i no tenir els materials suficients per poder crear eines perfectes i eficaces, no anaven gens mal encaminats. M'ha sorprès molt, també, que ja es comencessin a arrissar el cabell escalfant utensilis de ferro. Molt ben pensat per part seva.
26 de novembre del 2018, a les 10:36
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació