23 d’octubre de 2018

CUPIDO

Cupido és la divinitat romana de l'amor, que correspon al déu grec Eros. La seva figura està representada com un nadó, un jove àngel o un nen amb ales, arc i fletxes, i a vegades amb els ulls embenats.
Aquest petit personatge és un dels símbols de Sant Valentí, que amb l'ajuda de l'arc i les fletxes, dispara a deus i humans per enamorar-los profundament. 
A l'antiga Grècia Cupido era conegut com Eros, fill de Afrodita, la deessa de la bellesa, l'amor i la fertilitat, en canvi pels romans era el déu de l'amor, fill de Venus i Mart.
A la seva esquena portava 2 tipus de fletxes: les d'or amb plomes de colom, que provocaven un amor instantani, i les de plom amb plomes de mussol, que provocava el rebuig.

                                  Cupido,Guido Reni

Cupido, en saber el gran poder que tenia, sovint el feia servir cruelment amb els altres déus, i creava conflictes entre ells.

Un dia es va enfadar amb Apol·lo, per bromejar sobre la seva manera d'arquejar, i Cupido per venjar-se. Va fer que s'enamorés d'un nimfa anomenada Dafne, però a ella en canvi li va disparar amb una fletxa de plom. La nimfa va resar al déu del riu Peneu, i ell per ajudar-la la va transformar en un llorer.
Al cap de un temps, la seva mare Venus va començar a preocupar-se per el seu fill, ja que no creixia, i va anar a demanar ajuda a l'Oracle de Temis, que li va dir: "L'amor no pot créixer sense passió". Venus no va entendre la resposta fins que no va néixer el seu fill Anteros, déu de la passió. Quan Cupido estava al seu costat era un bell jove, però quan marxava tornava a ser un nadó.

                             Apolo i Dafne, Antonio Pollaiuolo

Tot i ser Cupido qui enamorava a la gent, ell també es va enamorar una vegada:

a la Terra, hi havia una bella i jove princesa anomenada Psique que no aconseguia trobar marit. Venus al veure-la, va tenir una gran enveja per ser més bella que ella i, va enviar al seu fill a que enamores a Psique del home mes lleig i menyspreable del planeta, però Cupido, en veure-la, es va enamorar bojament d'ella, i va créixer fins a convertir-se en un bell jove. 
Sense que Venus se n'assabentés, va portar Psique per art de màgia a un castell apartat, on es va casar amb ella, amb l'única condició  que, en ser una simple mortal, tenia prohibit mirar-lo.
Ells eren molt feliços, fins que per culpa de les seves envejoses germanes, va trencar la promesa i va mirar al seu marit. A conseqüència d'això va haver de abandonar a Cupido tot dient-li: " L'amor no pot viure sense confiança". En sortir del castell, la princesa va anar en busca del seu amor, havent de superar obstacles posats per Venus. Va aconseguir superar molts reptes, però finalment la curiositat la va vèncer i va obrir una caixa que la va deixar en un profund somni que semblava la mort. Quan Cupido la va trobar, li va retirar el somni mortal i el va tornar a la caixa. Ell, igual que Venus van acabar perdonant Psique.
Psique va continuar lluitant i, els déus, commoguts per l'amor de Psique a Cupido, la van convertir en deessa.

                   Cupido i Psique, Friedrich Paul

Finalment Cupido i Psique van acabar junts després de moltes proves dures, i van tenir una filla anomenada Voluptas, que significa "Plaer", d'on deriven paraules com "voluptuositat". 




Karina Szabo
4t ESO

8 comentaris:

Rebeka Picoiu ha dit...

Molt interesant. Mai hauia pensat que darrera del nom cupido i la imatge que li ha donat la televisió tindria aquesta història.

Alba Le Riera ha dit...

Una història molt bonica, demostra que l'amor ha de tenir diferents valors, com la passió i la confiança. També ens ensenya que alguns déus han sabut perdonar, ja que en la mitologia és molt comú que per enveja i ràbia molts personatges acabin malament.

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Una de les proves que va haver de pasar Psique per ordres d'Àfrodita, per recuperar a Cupido, consistía en que aquesta havia de baixar als inferns i havia de portar-li a Afrodita un cofre plè amb l'aigua de la juventud i, la única condició que tenia psiqué era no obrir el cofre en cap moment, fet que no va cumplir.
Aquí es torna a veure la curiositat de Psique davant del desconeixement. Una curiositat que s'interposa en l'amor que sent aquesta cap a Cupido.

Anna Canadell ha dit...

Una prova més de que l'amor no te obstacles peró sí molts valors com la confiança, passió i felicitat. L'enveja i l'odi sempre s'intenten posar pel mig peró quan dos cors s'uneixen en un, el sentiment comú que es crea no es pot obligar separar ni prohibir. Una história molt bonica!

Judith Rodríguez ha dit...

En aquest mite es pot observar la curiositat de l'éster humà, Psique està molt enamorada de Cupido i junts són molt feliços, però prefereix la veritat abans que la felicitat, tret molt destacable dels mortals. Una entrada molt interessant!

Martí Grau Alemany 1r Batx ha dit...

Realment una història d'amor molt bonica. És curiós com en el principi de la humanitat ja teniem conceptes d'amor molt similars i d'un tipus trobadoresc en alguns casos. També com és lògic planteja un dels temes més importants de l'ésser humà, la curiositat. Molt bona feina !


Martí Grau Alemany
1r Batx

Fernanda Paredes ha dit...

M'ha agradat com has relacionat tres mites en un, i m'ha semblat molt interessant que posessis la dada curiosa sobre el nom de la filla d'Eros i Psique. Bona feina!

Jana Casacuberta ha dit...

Penso que Cupido era una divinitat molt important ja que podia aportar felicitat o fer molt mal tant sols amb una fletxa. Malgrat les complicacions amoroses de Psique i Cupido, Zeus, al veure que els dos joves estaven bojament enamorats, va donar-li la immortalitat a Psique. Gràcies això, es van poder estimar per tota l'eternitat.