17 d’octubre de 2018

MEDUSA: COM VA ARRIBAR A SER UN 'MONSTRE'

Medusa era un monstre crònic de gènere femení, un dels personatges més estranys que existeixen en la mitologia grega. Els seus pares eren Forcis i Ceto.

 Forcis i Ceto, pares de Medusa

Diferent de les seves germanes i la més jove en néixer va acabar convertint-se en una criatura monstruosa que, en el seu cas, no va adquirir la mortalitat però si la bellesa de les tres germanes. 

Es diu que la seva bellesa va ser tan gran que va cridar l'atenció de Posidó. Aquest es va enamorar i va decidir seduir-la en el temple d'Atena, però per alguns és més aviat una violació en comptes de seducció.

Aquesta seducció va provocar una rivalitat entre Medusa i Posidó (que es diu que ja en tenien una). 
La ira d'Atena va ser tan gran a l'assabentar-se del que va passar que la seva reacció va ser castigar immediatament a Medusa traient-li tota la bellesa i tornar-la tan lletja i terrorífica com les seves dues germanes.

D'aquella simple i fermosa bellesa només en va quedar un monstre sense ànima, amb mans metàl·liques, uns ullals ben afilats i uns ulls que transmetien tal llum que si la miraves fixament et petrificava.


Afrodita, no estant conforme amb tal càstig, es va veure molt gelosa per la llarga i lluent cabellera de Medusa que va decidir transformar-li en serps. D'aquesta manera,la protagonista d'aquesta entrada, va haver de viure en les terres hiperbòries.

En la pel·lícula de "Persy Jakson y el ladron del rayo" hi ha una part on surt Medusa després d'haver rebut tal càstig. També hi ha podem trobar pel·lícules de Medusa com ara: The Medusa Touch o Medusa's child.



Rebeka Picoiu
4t ESO

8 comentaris:

Alba Le Riera ha dit...

Medusa és un personatge curiós. Però, la seducció va provocar rivalitat entre Atena i Posidó, no entre Medusa i Posidó, no?

David Raurell ha dit...

Tots hem sentit parlar alguna vegada de Medusa i la seva llegenda de que si li mires als ulls quedes petrificat. Però m'ha agradat saber més informació sobre la seva història. Interessant el fet de que Atena la va castigar traient-li la bellesa per la seva relació amb Posidó. Molt bona entrada!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

També se'n diu que el final d'aquest mite arriba quan Atenea és informada de que Medusa està embarassada. Ja que després d'assabantar-se'n, ordena la mort d'aquesta a Perseu.
Molt interessant!

Judith Rodríguez ha dit...

Tal com diu la Gabi, després de que Atenea s'assabentés de l'embaràs de Medusa per part de Poseidó, ordenà a Perseu que la matés. Aquest personatge li demanà a Hermes, el deu missatger, que li deixés les seves famoses sabates alades per poder enfrentar-se a Medusa, també va agafar un escut per poder evitar el contacte visual amb ella i així no quedar petrificat. Al final no va haver d'utilitzar l'escut ja que va esparar a que Medusa estigués dormida per així matar-la, i així ho va fer, li va tallar el cap. Algunes llegendes diuen que de la sang de Medusa varen sortir dos criatures mitològiques; Pegàs i el gegant Crisaor. Bona feina!

Júlia Sabat Gonzalez ha dit...

Es diu que el mite de Medusa va resultar hipnòtic per pintors i escultors, ja que en ella s'hi combina la bellesa amb la temptació, el pecat i el perill, és irresistible per qualsevol obra d'art.
Bona feina!

Karina Szabo ha dit...

Personalment jo ja havia sentit el nom de Medusa però no sabia tota la seva història, i trobo que com a mi a algú també li haurà passat, per això trobo que és una entrada molt interessant. És impressionant com els Déus es castigaven entre ells, sense pietat, i en aquest i molts altres casos, per enveja i odi. Bona entrada!

Anna Canadell ha dit...

Una vegada més podem veure una idea molt clara de com l'eneveja i l'odi només ens porten per un mal camí i a realitzar males accions. Havia sentit a parlar de medusa i el seu tret peculiar de que si la miraves fixament als ulls et convertia en pedra però no coneixia tota la història. Molt bona feina!

Berta Reixach ha dit...

Jo ja n'havia sentit a parlar d'aquest mite tant famós, és un de molt conegut el de medusa ja que es caracteritza molt pels seus ull i el seu cap ple de serps.
I com es nota que avui en en dia, i en temps passats, ens agrada, i se'ns dona molt bé actuar de manera venjativa per tal manera que l'altre se senti malament i no s'estimi.
L'odi és una emoció molt dolenta.