10 d’octubre de 2018

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE

Orfeu, fill del déu Apol·lo, era un músic excel·lent que acompanyat d'una lira i la seva veu, deixava a tothom meravellat. Estava molt enamorat de la seva estimada Eurídice i junts eren molt feliços. Un dia, mentre ella passejava pel camp va ser perseguida per Aristeu, un pastor enemic d'Orfeu. Eurídice va córrer, però despistada trepitjà un serp que li mossegà un peu. En morir la seva estimada, Orfeu va quedar tan destrossat que decidí anar a l'Inframón a rescatar la seva ànima.

Per parlar amb Hades però, necessitava creuar les aigües infernals a bord de la barca de Caront, el qual era l'encarregat de guiar les ànimes dels difunts a l'altra banda de la llacuna. Quan Orfeu va arribar amb el barquer, aquest no l'hi deixà pujar a la barca ja que només els morts ho podien fer. Orfeu, per aconseguir que Caront el deixés pujar, va recitar una cançó amb la seva lira i aconseguí arribar a les portes de l'Infern. 
Un cop allà, es va trobar amb Persèfone, la deessa del món dels morts, i al seu costat Hades. Els hi cantà una cançó acompanyat de la seva lira pregant que els hi entregués l'ànima de la seva dona. La seva veu tan dolça va embruixar de tal manera a Hades, que no li va poder negar el que li demanà. 

I així va ser, el déu i la deessa de l'Infern van cedir-li la vida d'Eurídice, però només amb una condició, va dir Hades: "Tu caminaràs primer i la teva estimada et seguirà, però fins que no us trobeu al món dels vius no podràs parlar amb ella ni girar-te per comprovar si et segueix, si ho fas es quedarà atrapada a l'Inframón per sempre més. Hauràs de confiar en la meva paraula". 
El llarg viatge de tornada va ser dur i va estar ple de dubtes. Quan els amants estaven a un pas de la sortida, a Eurídice se li escapà un sospir i Orfeu preocupat es girà. Va desobeir l'única norma que havia establert Hades, per tant tal com havia dit el Deu de l'Inframón, la jove va retornar d'immediat al món dels morts. Orfeu desesperat va intentar atrapar-la entre els seus braços però va resultar en va, els dos amants se separaren per sempre més. 
Realment abatut, Orfeu esperà set dies i set nits, fins que va assumir la pèrdua de la seva estimada i decidí dedicar-se a passejar pel món acompanyat simplement de la seva lira i les seves cançons meravelloses. 

         Orphée ramenant Eurydice,  Anselm Friedrich FEUERBACH     
   


Judith Rodríguez
1r Batx

3 comentaris:

Alba Le Riera ha dit...

A causa de que Orfeu baixés a l'Inframón, en tornar a la terra dels vius va explicar als mortals misteris sobre la mort, a través de rituals només per homes. Aquesta activitat s'anomenava Orfisme. Com que Orfeu excluia les dones dels rituals, es creu que per això va morir en mans de les dones.
M'ha agradat saber-ne més del mite d'Orfeu, molt bona feina!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Recordo que l'any passat vaig treballar aquesta llegenda a classe tot i que amb algunes petites diferències: Com per exemple el moment en el que expliques que Orfeu es gira preocupat pel suspir d'Eurídice, jo tinc entès que aquest no es gira per la "preocupació" que sent al setir a la seva estimada, sinó que es gira en un moment de desconfiança per comprobar que no havia estat enganyat.

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

L'any passat em van explicar que en el moment en que Orfeu era a punt d'arribar al món dels vius, es girava per assegurar-se que realment Eurídice el seguia i no perquè ella sospirés.