5 d’octubre de 2018

MITE D'ECO I NARCÍS

Eco i Narcís, John William Waterhouse
Eco era una nimfa a qui Zeus utilitzava per distreure a Hera, la seva dona, quan anava amb les seves amants. El dia que Hera se'n va adonar, va decidir castigar  Eco, condemnant-la a no poder parlar mai més, només podria repetir les dues últimes paraules que algú deia. A causa d'això, la nimfa va tancar-se dins d'una cova.

Narcís, fill de Zèfir, personificació del vent de l'oest, i de la nimfa Lírope, era un jove de gran bellesa que, quan va néixer, l'endeví Tirèsies va dir a Lírope que el dia que veiés la seva pròpia imatge deixaria de viure.

Un dia, Narcís va anar a passejar i va passar per davant la cova on s'amagava Eco, qui en va quedar enamorada. La nimfa el seguia cada vegada que ell passava per allà, però un dia Eco va trepitjar una branca i Narcís la va sentir. 

- Què fas aquí? Per què em segueixes? - va preguntar el jove.
- Em... Segueixes... - va estar l'única cosa que Eco va poder dir.

Eco va demanar ajuda als animals per fer-li saber a Narcís el que ella sentia però, quan el jove se'n va adonar, es va riure dels seus sentiments. La nimfa es va avergonyir tant que va entrar dintre la cova i no en va sortir mai més, i de la tristesa es va convertir en pedra.

Nèmesi, deessa grega, ho va veure absolutament tot i va decidir castigar Narcís. Va fer que en una de les passejades, Narcís tingués molta set així que va anar a veure aigua al rierol on va conèixer Eco. En veure la seva pròpia imatge reflectida a l'aigua es va enamorar tant que es va voler unir amb ella i es va ofegar.


De la seva mort en va sortir la flor la qual anomenem Narcís, que creix sobre les aigües dels rius.


Narcís
Aquí us deixo un vídeo que sintetitza el mite:



Bruna Villegas
1r Batxi

7 comentaris:

David Raurell ha dit...

Un mite molt curiós, Narcís passa de fer que Eco es converteixi en pedra per burlar-s' he d'ella, a quedar meravellat per la seva pròpia bellesa i morir ofegat al riu. La història està molt ben relacionada, perquè sense cap mena de dubte que el narcís és una de les flors més maques que podem trobar a la nostra natura. La desconeixia totalment, molt bona feina!

Marco Peña ha dit...

Degut al mite de Narcís i del seu amor gran amor propi, que li prové de la bellesa que té, avui en día a una persona amb la personalitat d'en Narcís se li diu Narcisista. Bona feina.

Alba Le Riera ha dit...

Un nom molt adequat per una flor tant bonica. Però Narcís, burlant-se dels sentiments d'Eco denmostra ser una persona una mica freda.
Un mite molt curiós, no n'havia sentit a parlar. Bona feina!

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Només coneixia la part en què Narcís s'ofegava al riu i moltes vegades havia sentit parlar d'Eco però no la relacionava amb aquest mite. M'ha semblat molt curiós que d'una història tan tràgica hagi sortit una flor tan maca. Trobo que està molt ben explicat!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

coneixia el mite però amb alguns fets diferents, com per exemple quan dius que només podía repetir les dos últimes paraules d'algú.
El que jo coneixia és el següent:
Quan Era va descubrir l'infidelitat del seu marit i l'engany d'Eco, va decidir castigar-la privant-li la possibilitat de controlar la seva veu: És a dir, no podía iniciar cap conversa si l'altre persona no parlava primer i no podía quedar-se callada si una persona parlava.
Molt interessant!

Fernanda Paredes ha dit...

Deixam afegir que gràcies a aquest mite també es va crear l'adjectiu, narcís, que vol dir; persona enamorada o molt satisfeta d'ella mateixa. Ja que si profunditzem en el mite, Narcis s'enamora d'ell mateix. M'agradat com has explicat aquest mite, tot i que ja el coneixia, hi han parts diferents.

Judith Rodríguez ha dit...

Havia escoltat una altre versió del mite respecte a la fi d'Eco, la qual és la següent; el deu Pan volia conquistar a Eco, però aquesta el va rebutjar. El deu es va enfadar tant que va ordenar als sàtirs que la matessin. Les seves restes van ser entregades a la deessa Gea, que al rebre els seus trossos es va commoure de tal manera de la pobra jove, que els va escampar per tots els racons de la Terra perquè la bella veu d'Eco mai fos oblidada. I així, el xiuxiueig de la seva veu seguís sent escoltat com a eco, repetint les últimes paraules pronunciades, en les coves i en les muntanyes.