ROMA: DE LA MONARQUIA A LA REPÚBLICA
El fi de la monarquia i el començament de la república es fixa en l'any 509 abans de l'era cristiana. El fet que va motivar aquest canvi polític fou la caiguda de l'últim rei Tarqüí el Superb, qui va exercir la seva labor de manera despòtica. Els motius que van determinar la seva expulsió no són clars. Però segons el relat tradicional, en aquest any es van produir una sèrie de fets fonamentals de la història de Roma; la presa de Roma per l'excèrcit de Porsenna, la firma del tractat entre Roma i Cartago, l'inici dels Fastos consulars (llistes on figuren els noms dels cònsuls, que servien com a referència per la datació d'esdeveniment importants.)
Segons la llegenda, el fill de Tarqüí, Sisè Tarqüí va violar una bella jove, hermosa i honesta, esposa del seu cosí; Lucrècia. La qual es va suïcidar degut al deshonor i va passar a la història com ''la casta Lucrècia''. Aquest fet va enfurismar el poble, el qual liderat per Tarqüí Colatí van fer fora el rei i van determinar el naixement de la república.
Altres autors sostenen que el canvi va ser més gradual. En una primera etapa si bé es va substituir la figura del rei per les magistratures anuals i col·legiades, els patricis van mantenir tots els seus privilegis.
Finalment, un altre sector doctrinari afirma que el canvi va ser tempestiu i violent com a conseqüència d'una revolta per part dels patricis, conformat per les antigues ètnies llatines i sabines, contra els etruscs, representats en els seus últims reis.
O sigui que no hauria estat el poble el que es va aixecar contra el rei, sinó l'aristocràcia, que es va reservar el dret a les magistratures (tant a triar-les com a exercir-les) i a participar al culte religiós.
Els primers anys de la República presenten moltes incerteses, que són, en certa manera lògics i resultat d'una etapa políticament confusa, els conjuradors del 509 a. C no havien de tenir prevista la formula institucional més adequada per substituir la monarquia i, tot i que l'haguessin previst, les condicions potser s'ho haurien impedit.
Roma, després de l'expulsió de l'últim rei, estava sumida en una sèrie d'antagonismes polítics: partidaris de la monarquia, partidaris de la República, partidaris de Porsenna i partidaris de la lliga llatina, entre d'altres.
La manca de confiança en els fastos consulars corresponents als primers anys de la República ha portat als historiadors a plantejar de formes diverses el problema de com es va cobrir el buit institucional en aquests primers anys. El punt d'acord és que, el consolat -la magistratura doble i col·legiada que va constituir la magistratura suprema i ordinària durant tota la República romana- no va sorgir immediatament després de l'expulsió de Tarqüí. Es pressuposa que, durant aquests primers anys o el període transitori de la monarquia al consolat, es va passar per una fase intermèdia anomenada praetor maximus.
Angie Pérez
4t ESO
Comentaris