25 de novembre de 2016

EL LLATÍ I ELS SEUS ORÍGENS

El llatí es una llengua de la branca itàlica que forma part de la família de llengües indoeuropees: un conjunt de pobles que es desplaçaren des d'Àsia cap a Europa i anaven poblant diverses regions. No ens ha arribat cap document escrit de l'indoeuropeu. Anomenem "indoeuropeu" a la llengua de la qual van evolucionar les llengües actuals.
     Pobles d'Àsia que es desplaçaren cap a Europa

El nom de "llatí" deriva de la zona geogràfica en què es trobava, la península itàlica on es va desenrotllar Roma, Laci (Latium). Tot i així abans de l'arribada dels pobles indoeuropeus la península itàlica ja estava poblada per altres tribus de la civilització mediterrània com per exemple en podem destacar el poble dels lígurs. 
Ens en han arribat alguns documents de la llengua llatina, les inscripcions més antigues que es conserven del llatí són generalment lletres tallades en pedra.
El llatí és una llengua de reconstrucció, la qual l'han "elaborada" filòlegs i lingüistes a partir de tots els trets comuns que hi ha entre altres llengües. La parlaven a l'Antiga Roma i posteriorment a l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna. Es va expandir en gran part gràcies a l'exèrcit romà, ja que aquest anava conquistant nous territoris. Els militars llicenciats s'establien en les noves terres i amb ells, també la seva llengua i els seus costums.

    Documents de la llengua llatina


En el s.VIII aC trobem que l'Imperi Romà només es troba a Roma, entre els segles I-IV dC el llatí ja es parlava en gran part del sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Després d'aquesta expansió el llatí va donar origen a un gran nombre de llengües europees les quals anomenem "llengües romàniques", com pot ser el català, castellà, entre d'altres.
El llatí dels soldats no era igual que la dels estudiosos, i d'aquí trobem la diferència entre el llatí culte i el llatí vulgar.

  • LLATÍ CULTE: Era fidel al llatí inicial, conreat per grans autors llatins.
  • EL LLATÍ VULGAR: És el llatí que parlava la gent al carrer i va evolucionar amb préstecs d'altres llengües.
A part d'aquestes dues maneres de parlar aquesta llengua, el llatí ha passat per diferents etapes com: el llatí protohistòric (s. VII a.C. - s. III a.C.), el llatí arcaic (s. III a.C. - s. I a.C.), el llatí clàssic (s. I a.C. - s. I d.C.), el llatí postclàssic (s. I d.C. - s. III d.C.) i finalment el llatí tardà (s. III d.C. - s. VII d.C.).

Ens situem a la nostra terra, Catalunya, els romans van arribar aquí el 218 a.C. i a partir d'aquest moment les persones que vivien aquí, els ibers, van començar a parlar la llengua i a seguir les costums dels conqueridors.
El llatí no ha deixat mai de fer-se servir, encara és parlat en diferents reunions i congressos científics, per tant mai ha estat una llengua morta.

Eva Bujons
1r Batx

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Que la llengua de la que prové la nostra nitingui cap estructura deduïda és una mica vertiginós, qui sap si fins i tot abans n'hi havia més? D'això se'n diu ser una llengua hipotètica!

Ferran Gil ha dit...

M'agradaria dir, després de llegir aquesta entrada, que tot i que el llatí ha estat la mare de la nostra llengua, també ha estat una llengua destructora de llengües indígenes, i això és el que no m'agrada de la llengua que estem estudiant. Podríem dir un altre exemple actual per comparar amb el llatí, l'anglès