10 de novembre de 2016

LA MONÒTONA VIDA DEL SOLDAT ROMÀ

Tot i que sembla impropi d'un soldat romà, és a dir, d'un component de l'exèrcit més gran que ha existit dir que la vida és avorrida, els homes que feien de soldats fa més de dos mil anys tenien una vida bastant monòtona.

La vida al castrum (castell) era tranquil·la i silenciosa i tot i que entrenaven i feien marxes i exercicis no hi havia acció, però això tampoc comportava que tinguessin temps d'oci. Al campament sempre hi havia tasques per fer: netejar armes, fer vigilància...
Tot i això, la vida al nord d'Hispània era càlida i agradable comparada amb la vida que duien els soldats que s'havien d'enfrontar contra els bàrbars, l'amenaça més temible de l'imperi romà. Allà, les revoltes eren constants i el temps de tempestes (i nevades a l'hivern) feien tremolar a qualsevol que hagués estat dirigit cap allà.
Castrum en llatí, era el castell on vivien els soldats
romans que operaven en entorn civil.
Per a ser soldat no havies de tenir massa habilitats o ser especial, n'hi havia prou sabent llegir i escriure, tenir bona vista i oïda i ser romà. També s'ha de dir que la paga era bona, molt millor que la dels pagesos i la de molts artesans de la ciutat. Tot i això, la instrucció era molt dura. Els feien córrer 30 quilòmetres en cinc hores, i després el mateix però armats i carregats.


Un soldat professional havia de dedicar-se plenament a la seva feina, i en molts casos no es podia ni casar oficialment.


Més enrere, en temps de monarquia, els soldats ni eren professionals ni estaven preparats, se'ls cridava a lluitar quan se'ls necessitava sense avisar, i ni tan sols tenien un bon sou. A més, en època de guerra les seves terres quedaven desertes i quan tornaven s'havien pansit i no els hi quedaven negocis possibles.

La vida d'un soldat, doncs, era gairebé plàcida excepte en temps de guerra (les guerres púniques tan sols van abastar 116 dels gairebé 1.300 anys que va durar l'imperi romà) i tot i haver-hi revoltes i petits actes bèl·lics, la majoria de soldats romans vivien en calma, arran de qualsevol guerra.
Armadura d'un soldat romà exhibida al museu
arqueològic de Corfú

Miquel Aragonès
1r Batx

2 comentaris:

Angie Pérez ha dit...

Trobo molt interessant saber sobre aquestes persones que han fet el que avui és la nostra societat (perquè en realitat van ser ells els responsables, no els reis que es quedaven a casa manant plàcidament).

Ferran Gil ha dit...

Després de llegir això sembla que no eres persona durant l'època romana si no fossis soldat o legionari, això és el que m'agrada menys d'aquella etapa històrica. Però ho has explicat molt bé, i això s'ha de valorar