18 de novembre de 2016

L'ORIGEN DE LA LLETRA H

La lletra H, en català, és l'única lletra de l'abecedari que no presenta mai cap tipus de so. Vista l'existència d'aquesta lletra, vaig deduir que en un passat havia d'haver servit per alguna cosa, representar algun so o, com a mínim, marcar una pausa. Vaig buscar, doncs, en diferents pàgines web quin so tenia en el llatí clàssic, i això és el que vaig trobar:
En llatí clàssic, la lletra H tenia el mateix so que té avui en dia en l'anglès,el de la H aspirada (per exemple house en anglès, el so de la H seria el mateix que en llatí, per exemple a homo).
Tot i que algunes paraules tenien dígrafs que contenien la H, aquesta no feia variar la consonant que acompanyava, és a dir, que no es creava un so nou. N'hi havia quatre:
Ch: pulcher, pronunciat pulker
Ph: philosophia, pronunciat pílosopía
Th: thesaurus, pronunciat tesaurus
Rh: rhetoricus, pronunciat retoricus
El nom de la lletra H ve de l'hebreu heth, que vol dir tancat o vallat i el símbol de la lletra H en llatí representa un camí amb una valla al mig.
Representació de la H en diferents escriptures
Els primers en fer servir la H van ser els fenicis: La seva H es representava com dos rectangles inclinats i es pronunciava com una j espanyola poc forta. Llavors, els etruscs van adoptar aquesta lletra i van treure les línies superior i inferior en el símbol del fenici deixant el símbol de la H majúscula que coneixem. Més tard també l'adoptarien els grecs. Els llatins van agafar també aquesta lletra, però cada vegada i amb el pas del temps la pronunciarien menys fins deixar-la muda.


Miquel Aragonès
1Batx

6 comentaris:

Martina Vilar ha dit...

Un article molt interessant!! No havia pensat mai que la lletra "H" tingués tanta historia.

Ferran Gil ha dit...

És de les entrades més interessants que he llegit en aquest bloc. Després de llegir-ho tot, n'estic segur que la H és una de les llengües que ha tingut més història, tan en termes d'ortografia com de fonètica.

Vinyet Vila ha dit...

Molt bona entrada! Mai havia pensat que la H tindria una historia així, pensava ben bé que era una lletra com totes les altres.

Eva Bujons Cudinach ha dit...

Molt bona entrada Miquel! Com hem pogut veure tot té una història al darrere, fins i tot les lletres, la H és una lletra que com nosaltres mateixos podem comprovar en els nostres estudis que utilitzem la H de forma diferent en cada llengua.

Mireia Recuero Solà ha dit...

Bona entrada Miquel, la veritat és que m'ha sorprès molt la història que s'amaga a darrere d'una lletra que moltes vegades ja no la considerem pel fet de ser muda.

Salima Boudour ha dit...

Mai m'hagués parat a pensar en l'origen de la lletra H, tot i que m'ha semblat molt curiosa aquesta entrada.És sorprenent que els llatins agafessin la lletra i amb el pas del temps la deixessin muda.

Per cert el videoclip esta molt bé.