17 de juny de 2015

EL MITE D'ERISÍCTON

Erisícton va ser un rei de Tessàlia es caracteritzava per ser ric, violent, no témer els déus i menysprear-los. 
Un dia aquest rei va decidir construir un castell on hi havia el bosc de la deessa Demèter. Quan, juntament amb uns quants criats, va anar a talar els arbres, va aparèixer la deessa disfressada de Nícipe, que era sacerdotessa dels boscos. Ella li va explicar amablement que aquell bosc era sagrat i propietat de Demèter i li va demanar que no talés els seus arbres. El rei es va negar i la va amenaçar amb una destral. 
Erisícton amanaçant a Demèter amb una destral
Enfadada, Demèter va fer que Erisícton mai deixes de tenir gana. I efectivament, des d'aquell dia el rei no va parar de menjar. Menjava sense descans, però per més que mengés no se sentia satisfet i cada cop estava més prim. Així que es va menjar tot el seu bestiar, els seus cavalls, les seves mules...
Erisícton menjant tot el que tenia
Al cap de poc temps, quan va consumir tot el menjar del palau, va gastar tota la seva fortuna per comprar-ne més i més. Desesperat per les seves ànsies de menjar, va decidir vendre la seva filla per aconseguir-ne més.
Però es diu que la seva filla Mnestra va ser amant de Posidó qui la va salvar de l'esclavitud.
Finalment, ja embogit, es va començar a menjar membres del seu cos fins a acabar devorant-se a si mateix.
Erisícton venen a la seva filla per poder menjar més.Gravat de J.W.Baur
Erisícton devorant-se
Abril Sala
4t ESO

2 comentaris:

Mariia Myhal ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mariia Myhal ha dit...

Hola Abril, una entrada molt interessant i el mite una mica surrealista. També la informació extra m'ha servit per conèixer déus com, la deessa de agricultura, terra i cereals Demèter i l'amant de Manestra, Posidó. Gràcies.