EL MITE D'ERISÍCTON

Escrita per -
Erisícton va ser un rei de Tessàlia es caracteritzava per ser ric, violent, no témer els déus i menysprear-los. 
Un dia aquest rei va decidir construir un castell on hi havia el bosc de la deessa Demèter. Quan, juntament amb uns quants criats, va anar a talar els arbres, va aparèixer la deessa disfressada de Nícipe, que era sacerdotessa dels boscos. Ella li va explicar amablement que aquell bosc era sagrat i propietat de Demèter i li va demanar que no talés els seus arbres. El rei es va negar i la va amenaçar amb una destral. 
Erisícton amanaçant a Demèter amb una destral
Enfadada, Demèter va fer que Erisícton mai deixes de tenir gana. I efectivament, des d'aquell dia el rei no va parar de menjar. Menjava sense descans, però per més que mengés no se sentia satisfet i cada cop estava més prim. Així que es va menjar tot el seu bestiar, els seus cavalls, les seves mules...
Erisícton menjant tot el que tenia
Al cap de poc temps, quan va consumir tot el menjar del palau, va gastar tota la seva fortuna per comprar-ne més i més. Desesperat per les seves ànsies de menjar, va decidir vendre la seva filla per aconseguir-ne més.
Però es diu que la seva filla Mnestra va ser amant de Posidó qui la va salvar de l'esclavitud.
Finalment, ja embogit, es va començar a menjar membres del seu cos fins a acabar devorant-se a si mateix.
Erisícton venen a la seva filla per poder menjar més.Gravat de J.W.Baur
Erisícton devorant-se
Abril Sala
4t ESO

Comentaris

Unknown ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
6 de novembre del 2015, a les 14:17
Unknown ha dit…
Hola Abril, una entrada molt interessant i el mite una mica surrealista. També la informació extra m'ha servit per conèixer déus com, la deessa de agricultura, terra i cereals Demèter i l'amant de Manestra, Posidó. Gràcies.
6 de novembre del 2015, a les 14:21
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació