16 de juny de 2015

EL MITE D'HERO I LEANDRE

Hero
Segons un mite grec, Hero era una sacerdotessa que es dedicava completament al culte de la deessa de l'amor, Afrodita. Vivia en una torre a Sestos, juntament amb els seus pares, en un extrem de l'Hel·lespont. Era tant bella que fins i tot Apol·lo i Eros la desitjaven. 

Un bon dia, a Sestos es van convocar unes festes en honor a Adonis i Afrodita, i va acudir-hi molta gent dels voltants. Hero estava complint amb la seva tasca com a sacerdotessa, quan un jove anomenat Leandre la va veure i va quedar captivat per la seva bellesa. Tot i saber que no podia, Hero també es va enamorar de Leandre, que vivia a l'altra banda de l'estret, a Abidos.

Aquesta relació no rebia el suport dels pares d'Hero, que es van negar a que aquests es casessin. A més, Hero era una sacerdotessa, i només podia dedicar la seva vida i el seu amor a les divinitats. Però ells no hi volien renunciar. Davant d'aquesta situació, els amants van decidir veure's en secret. Leandre, vençut pel seu amor, va dir a Hero: "Pel teu amor creuaria, fins i tot, les onades salvatges". 


Hero i Leandre
I així va ser. Cada nit, Leandre creuava nadant l'Hel·lespont, deixant-se guiar per la llum d'una flama que la seva estimada situava a la finestra de la seva habitació de la torre. Així van passar moltes nits junts, amb el temor a ser descoberts, que obligava a Leandre a tornar molt d'hora cap a Abidos.

En arribar l'hivern, el mar va canviar, però el clima glacial no va detenir l'amor de Leandre, que seguia nadant totes les nits en un mar violent per veure a la seva estimada. Però va arribar una nit en què el cel no va tenir pietat. Leandre estava nedant quan un fort vent va apagar la flama d'Hero. Leandre va perdre el rumb, i, perdut entre les onades, es va afogar en les fredes aigües del mar. 


Leandre creuant l'Hel·lespont
Veient que el seu estimat no arribava, Hero, al matí següent, va decidir baixar a la vora del mar, on una onada va arrossegar fins als seus peus el cos mort de Leandre. Hero, desconsolada, el va agafar en els seus braços i va deixar que una onada se'ls emportés a tots dos mar endins.

Hero davant del cos de Leandre
Hi ha una altra versió del mite que explica un altre final: quan Hero va trobar el cos mort de Leandre, va pujar a la part més alta de la torre i es va llençar al mar per reunir-se amb ell. 

Hero i Leandre
LA INFLUÈNCIA DEL MITE
  • LITERATURA
Aquest mite ha servit com a font d'inspiració per a molts autors, com per exemple Christopher Marlowe, que va escriure una versió de la història que acaba quan Hero i Leandre es fan amants. Milorad Pavic també en va escriure una versió, titulada "La cara interna del vent (la novel·la d'Hero i Leandre)". 

També va inspirar algunes obres teatrals, com per exemple l'obra de Ben Jonson anomenada "Bartholomew Fair". De poesia trobem el Sonet XXIX de Garcilaso de la Vega, i el poema "Idili. Leandre i Hero", de Ignacio de Luzán. Francisco de Quevedo i Ramon Campoamor també li han dedicat molts poemes.
  • PINTURA
El mite va inspirar aquest quadre de Keller: 

Quadre de Keller
  • ARQUITECTURA
En honor al mite es va construir La Torre de Leandre, que actualment es coneix com a La Torre de la Donzella, situada a l'estret del Bòsfor (que separa Àsia d'Europa). 
Torre de Leandre
En aquest vídeo podeu veure una animació del mite:


Laura Canadell
4t ESO