EL CENTAURE QUIRÓ

Escrita per -
Quiró era un centaure, una criatura amb cos de cavall i cap d'home. A diferència dels altres centaures, ell era intel·ligent i tenia bon caràcter. Era el fill de Cronos i Fílira. El seu aspecte es deu que Cronos va mantenir la forma de cavall mentre feia l'amor amb la nimfa Fílira, per què així la seva esposa Rea no sospités. Quan Quiró va néixer, la seva mare Fílira, va quedar horroritzada per el seu aspecte i va demanar ser transformada en una planta, el desig li va ser concedit i es va transformar en un arbre de Tília. 
Estàtua de Quiró
Quiró vivia en una cova de la muntanya Pelió de Tessàlia i estava casat amb Chanclo, amb la qual va tenir una filla. El seu nét, Peleu, va rebre el suport de Quiró quan va voler festejar amb la deessa del mar, Tetis, d'ells en va néixer el famós i gran heroi Aquil·les.  
Casament de Tetis i Peleu
Quiró ensenyant música a Apol·lo
Quiró també era un gran músic i era molt conegut per els seus coneixements sobre la medicina. Els herois de la Ilíada estaven molt agraïts a ell per les pocions d'herbes que curaven les ferides de guerra. 
El déu Apol·lo, que era el seu amic personal, li va encomanar l'educació del seu fill Asclepi, el déu de la medicina, el que el centaure va considerar un gran honor. També es va encarregar de l'educació de Jàsó, Acteó i Aquil·les, entre d'altres. Quiró, gràcies a Apol·lo, es va convertir en un gran arquer.

Un dia, desgraciadament, l'heroi Heracles va visitar al savi centaure Folos i es va desencadenar una baralla amb els altres centaures sobre un crater de vi i accidentalment, Heracles va disparar una fletxa enverinada amb sang d'hidra i va anar a parar a Quiró. Va patir una mort molt dolorosa i va decidir regalar la seva immortalitat a Prometeu. Després de la seva mort, Zeus va decidir crear la constel·lació del Centaure. 
Constel·lació del centaure

Èrica Palomares
1r batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació