L'AQÜEDUCTE DE LES FERRERES

Escrita per -
Un aqüeducte és un conducte artificial que permetia transportar l’aigua en grans quantitats de la seva font fins a la ciutat. L'etimologia significa "conductor d'aigua". Eren construïts amb un ciment a prova d'aigua i estaven coberts amb una llosa de pedra, també mantenien una inclinació respecte al sòl perquè l'aigua baixés en la direcció que volien que fluís. 

A Tàrraco hi ha l’aqüeducte de les Ferreres que també es pot anomenar Pont del Diable. Està situat al terme de Tarragona i duia l’aigua del riu Francolí fins a Tàrraco. Per facilitar aquestes conduccions utilitzaven part del terreny natural. Tot i així hi havia moments que a causa de accidents geogràfics provocaven que no es pogués salvar de forma natural. Per això van optar per fer passar l’aigua per una estructura de filada d’arcada.

Pont del Diable 
Així doncs l’aqüeducte de les Ferreres es va construir al segle I dC. Es va construir per salvar una vall natural. En aquell moment la conducció recollia l’aigua de la que ara és la localitat de Puigdelfí i portava l’aigua fins a Tàrraco. El pont té dues filades: l’inferior té onze arcs i de 6,30 metres de llum i 5,70 d’alçada i la superior vint-i-cinc. El màxim de construcció que es pot fer en quant a alçada són vint-i-set.
Aqüeducte de les Ferreres

La seva història comença quan hi havia d’emperador August coincidint amb el creixement de Tàrraco, quan començava el procés d’urbanització. L’aqüeducte va estar en funcionament fins l’edat mitjana i va ser restaurat al segle X. 

Aquest aqüeducte té una llegenda que consta de moltes versions. La llegenda explica que el diable va sol·licitar a una donzella a canvi d’aixecar la construcció de l’aqüeducte en una nit, abans de que el gall cantés, però el pont havia de ser fet amb una pedra especial. El promès de la noia es va aixecar abans i va agafar els galls del veí, per tal d’imitar el seu cant. Doncs el va imitar i els galls van cantar abans de l’hora prevista, així el diable al veure que havia perdut la juguesca va marxar sense aconseguir el que volia. 

Com a curiositat, l’aqüeducte surt a una pel·lícula de l’any 1994 de Bigas Luna, que es titula La teta i la lluna. 

                               
A Espanya tenim un altre aqüeducte, a Segòvia (Castella i Lleó). Està situat a al peu de la serra Guadarrama i l'any 19985 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per UNESCO. També hi ha més aqüeductes arreu d'Europa i també n'hi ha Sud Amèrica. 


                                                                                         Aqüeducte de Segòvia
Júlia Rama
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació