L'ASSASSINAT DE JULI CÈSAR

Escrita per -





va néixer el 12 de juliol de 100 aC i va morir el 15 de març de 44 aC Roma. Va ser un general polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà. Juli Cèsar es conegut per la guerra de les Gàl·lies ja que va ser un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República romana les quals estaven dirigides per Juli Cèsar, i les tribus de Gàl·lia



Juli Cèsar va ser assassinat per una conspiració de 40 senadors romans anomenats a si mateixos alliberadors, liderats per Brutus i Cassius. El motiu de l'assassinat va se que Juli Cèsar s'havia atorgat tots els poders i els conspiradors temien que els conduiria a un règim tirànic.













L'assassinat de Juli Cèsar va comportar un buit de poder que va portar a la Tercera guerra civil romana . Seguidament, Octavi August, fill adoptiu de Cèsar, es va declarar emperador posant fi al període republicà.


 

Les conseqüències de l'assassinat de Juli Cèsar són nombroses i referents en tots els àmbits fins i tot al cognom Cèsar es va convertir en un títol pel següents emperadors. Va haver-hi part del poble que se'n va alegrar i d'altres que no. Amb la seva mort varen quedar en suspens moltes de les seves iniciatives com per exemple:
-La construcció d'un temple al déu Mart i d'un teatre gegant.
- Reduir fins a la justa proporció la gran quantitat de lleis existents en el dret romà.
- Tenia previst un ambiciós pla hidrològic.
- Estava previst una nombrosa xarxa de biblioteques i una gran selecció dels llibres que hi havia d'haver.


Després de la mort de Juli Cèsar, el qual va desenvolupar una gran carrera com a militar i polític, Roma va quedar sumida entre la falta d'infraestructures i la falta de lleis concretes i reals. Es va encetar una època difícil en tots els aspectes: La tercera guerra civil, els successius i foscos canvis en l'estament político-militar, etc.
Aquest fet va fer trontollar, en moltes ocasions, la bona convivència entre les diferents capes socials.




També hi podem posar una mica d'humor, a través del Crakòvia.





Juhysaacnat Javier
1r Batx

Comentaris

Aina ha dit…
Des de que tinc memòria recordo que Juli Cèsar sempre ha estat el meu emperador preferit, no se per què, però em queia bé. Sempre m'ha donat pena que el matessin d'aquella manera tant traïdora. Bona entrada!
15 de març del 2012, a les 13:44
Bernat Enrich ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
15 de març del 2012, a les 16:47
Adan Vidal ha dit…
Aquesta entrada m'ha interessat molt, jo ya savia molt sobre aquet assesinat pero aquesta entrada m'ha aclarat molts dubtes.
21 de març del 2012, a les 13:21
Bernat Enrich ha dit…
Sabia que Juli Cèsar havia sigut assesinat per els membres del senat pero mai auges pensat que l'hauria mort d' una forma tan trajica i patetica per un emperador, si morts en batalla o de vell encara,Però moria assesinat per el teu senat això es molt deshonros per un emerador.
Bona entrada!!
21 de març del 2012, a les 13:24
Fatima El Attar ha dit…
Ja havía sentit a parlar sobre Juli Cèsar i sabía algunes coses sobre ell però molt poques! En aquesta entrada està més especificat!! Molt Bona entrada!!:D
21 de març del 2012, a les 13:26
Mireia Cutura ha dit…
Recordo haver sentit la història de l'assassinat de Juli Cèsar, però aquesta entrada explica molt bé què va passar des del punt de la seva mort.
El que no recordava era que el cognom Cèsar va passar a ser el títol dels següents emperadors.
Bona feina!
22 de març del 2012, a les 13:52
Laia Fernández ha dit…
Suposo que Crackòvia s'ho agafa tot amb humor. Em sembla molt interessant la vida de Juli Cèsar, suposo que és perquè és un dels personatges més famosos de l'antiga Roma i més parlats. molt bona entrada!
22 de març del 2012, a les 16:39
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació