29 de març de 2012

EL CÀSTIG DE SÍSIF

Quan parlem de Sísif ens referim a la mitologia grega. Va ser el fundador i rei d'Efira, com s'anomenava antigament Corint. Fill d'Èol i d'Enàrete i marit de Mèrope.




Mapa de Grècia



Però la seva història comença quan veu de prop el rapte de la princesa Egina. Va guardar el secret fins que va veure que li podia treure profit, que va ser quan el Déu dels rius Asop, pare de la jove desapareguda, va passar per les seves terres en la seva recerca. Sísif li va dir que establís una font d'aigua cristallina al seu regne, i després li va dir el que sabia sobre la seva filla: havia estat Zeus qui l'havia raptat.




Sísif
Zeus, indignat per la delatació de Sísif va cridar Tànatos, la mort, per tal que llencés a l'infern. Però Sísif va enganyar el déu de la Mort, i sense que ell se n'adonés el va tancar en un calabós. Durant molt de temps ningú va morir. Com era necessari que el món retornés al seu ordre natural, Tànatos va demanar ajuda al seu germà Hades


Però va ser Ares qui va obligar Sísif A alliberar Tànatos. Sísif seria la primera víctima de la mort, així que es va a resignar a seguir Tànatos a l'infern, però abans va voler acomiadar-se de la seva dona. Va demanar-li que no l'enterrés ni que li fes cap tipus de funeral i ella va obeir.



Tànatos
Contradictòriament, des del centre de la Terra, Sísif es queixava de no haver estat sepultat i de que la seva esposa ingrata no l'hagués obeït. Tot era una estratègia perquè Hades es compadís d'ell i li permetés tornar al món dels vius per un període curt de temps. Així que l'astut Sísif va aprofitar per anar-se'n el més lluny possible per a no tornar mai més a les ombres infernals.



infern

Però després de molts anys, quan ja era vell i no tenia més forces per enganyar a la Mort, va ser novament arrossegat als subterranis del món. Hades no havia oblidat la fuga de Sísif i quan el va rebre per segona vegada va prendre totes les precaucions per mantenir-lo en el seu domini.


La seva feina, o més ben dit càstig, seria empènyer muntanya amunt una pedra gegant que, quan arribava al cim, se li escapava de les mans i queia per l'altre costat de la muntanya. Fet que s'aniria repetint de la mateixa manera, perpètuament.




 




Creieu que el càstig de Sísif va ser el més adequat? S'ho mereixia?

Susanna van Roessel
4t ESO 

6 comentaris:

Joan Giralt ha dit...

S'ha de dir que el càstig és dur per Sísif, però també original. Crec que el millor per Sísif hagués sigut no escapar i complir la primera condemna. Bona entrada!

Yasmina Ketami ha dit...

quina história la de Sísif! Aquestes històries son dignes d'una pel.licula! Sísif culpa a Zeus pel rapte? quin benefici treu? La entrada esta molt ben redactada i molt ben explicada!
Molt bona entrada.:)

Juhy Javier Dominguez ha dit...

No sé si el càstig es dur, just o injust però Sífif s'ho mereixia per haver el que havia fet, suposo que si no hagués tractat d'escapar passaria la seva condemna més rápid. Trobo que aquests càstigs de la mitologia grega eren molts durs però no del tot injustos perquè molts van fer coses no apropiades i s'ho mereixen.

Laia Fernández ha dit...

Pel que anteriorment havia fet, Sísif s'ho mereixia. Però bé, tot són llegendes! bona entrada:)

Mireia ha dit...

Segur que si no hagués fugit segur que el càstig no hagués sigut tant dur, però així són els mites !

Artur Bossy ha dit...

Un càstig massa dur, però un mite força curiós! Bona entrada!