ORFEU I EURÍDICE
El 1762, el compositor alemany Cristoph Willibald Gluck, va composar una òpera basada en el mite d'Orfeu. És un òpera de tres actes amb un llibret de Raniero de Calzabigi. Aquesta versió queda tant reduïda la vida d'Orfeu que només ressalten tres moments importants. Orfeu era un semideu que embriaga tothom amb el seu cant. Es va enamorar de la nimfa Eurídice.
Quadre de Ducis LouisMentres Orfeu prepara el casament, Eurídice va a buscar flors, però per mala sort la mossega una serp i la mata. Una de les nimfes va anar a avisar Orfeu. Aquí comença la versió de Gluck.
Quadre de Erasmus QuellinusACTE 1
Orfeu, molt trist, canta al costat de la tomba d'Eurídice i els seus laments desperten la compasió de tots els que estan presents, que ploren amb ell. Els déus senten els seus laments i es presenta Venus, per dir-li que si vol podrà baixar als inferns per rescatar la seva difunta estimada. Orfeu podrà anar-la a buscar a l'Hades, però amb la condició que no podrà mirar-la fins que estiguin sota els raigs del sol.
Quadre de Sir Edward JohnACTE 2
Orfeu arriba a un paratge obscur on les fúries impedeixen el pas de qualsevol extrany. Però, Orfeu aconsegueix passar cantant-los una cançó amb la seva lira. Arriba als camps Elisis on hi ha molta pau. En aquest lloc es mouen Eurídice i altres ombres. Segons els déus, Orfeu ha de marxar confiant que Eurídice la seguirà, ja que l'havien avisat que si la mirava abans d'arribar a la superfície la perdria per sempre.
Quadre de Frederick LeightonACTE 3
En el camí de tornada, Eurídice es queixa que Orfeu no l'ha mirat ni tant sols una vegada, fins a tal punt que va deixar de caminar. Orfeu es va girar i Eurídice va morir per sempre. Però el compositor, va optar per un final feliç: com a premi de la constància d'Orfeu els déus li tornen a Eurídice, els dos surten a l'exterior i es casen.
Quadre de Herbert DraperAquí us deixo una part de l'òpera, quan Orfeu sap que Eurídice ha mort:
Aina Gràcia
2n Batx
Comentaris
Bona entrada, Aina!
Molt bona entrada!