EL GRAN EXÈRCIT DE L'IMPERI ROMÀ
COM ERA EL SOLDAT ROMÀ
El soldat romà, generalment, provenia del camp. Els historiadors l'assenyalen com "un home de petita estatura, de pell bruna, complexió gruixuda i robusta". Els treballs del camp l'havien endurit. Les "proves de selecció" limitaven l'accés a homes la força i robustesa del qual no fos provada, i el consell que realitzava la supervisió per a l'ingrés era molt sever.
El soldat romà, generalment, provenia del camp. Els historiadors l'assenyalen com "un home de petita estatura, de pell bruna, complexió gruixuda i robusta". Els treballs del camp l'havien endurit. Les "proves de selecció" limitaven l'accés a homes la força i robustesa del qual no fos provada, i el consell que realitzava la supervisió per a l'ingrés era molt sever.
Els soldats romans realitzaven entrenaments similars als que pot fer qualsevol infanteria de l'actualitat: marxes de trenta quilòmetres, amb una càrrega a l'esquena de seixanta lliures romanes, que equival a uns vint quilos. El pès es repartia entre l'armament, l'aliment i diversos utensilis com una pala, una destral, una aixada, elements que els serien molt útils.
Vestimenta d'un soldat romàLA VIDA DELS SOLDATS
Als campaments es mesclaven soldats experimentats amb els recents d'arribar. A l'estament més baix es trobaven els gregarius, els soldats rasos i perquè, al lluitar, ho feien com un ramat. Es denominava contubernium el grup de vuit soldats romans que formaven una espècie d'unitat. Convivien a la mateixa tenda a la caserna i tots els dies, només llevar-se, feien una espècie de desfilada militar. La seva vida era l'ensinistrament, i feien un entrenament molt rigurós. Assajaven la guerra, practicaven amb les armes...es preparaven, en definitiva, pel terreny de batalla.
Soldat romà
El sopar era l'àpat principal que hi servien pa, verdures, sopes i farinetes de cereals.Els soldats, a més de preparar la lluita i practicar la guerra, col·laboraven al desarrollament de la 
colonització de l'Imperi. Participaven a l'ocupació de les ciutats, a la seva fundació, a la construcció de calçades, aqüeductes o ponts...molts han arribat fins a la nostra època.
colonització de l'Imperi. Participaven a l'ocupació de les ciutats, a la seva fundació, a la construcció de calçades, aqüeductes o ponts...molts han arribat fins a la nostra època.
LES SEVES ARMES
Entre les armes s'hi podia trobar les catapultes, les ballestes, el pilum (semblant a la javelina), espases, destrals... A més, tots els soldats vestien uniformes idèntics, una mostra més de la gran organització de l'exèrcit.
GUÀRDIES I LEGIONS ROMANES
- Guàrdia pretoriana: Era la guàrdia personal de l'emperador. Eren dirigits pel Perfecte, un home de gran confiança de l'emperador. Estaven considerats la "noblesa" de l'exèrcit i cobraven grans sous.
- Legions: Una legió era composta per al voltant de 5.500 soldats, que no podien casar-se. Cada legió es dividia en cohorts formades per 480 homes. Aquestes cohorts eren dividides en sis centúries de 80 homes, que rebien el nom de contubernia. Al comandament de tots aquests es designava un Centurió, que era el més veterà i el superior de les cohorts. Després d'ells, en rang, es situen els suboficials. Es numerava cada legió amb nombres correlatius, i quan una legió era derrotada el seu número no es tornava a utilitzar perquè es considerava de deshonra.
- Unitats auxiliars: Eren reclutats entre els no ciutadans i la seva missió era dotar a les legions. Entrar a formar part suposava 25 anys de servei. N'hi havia de cavalleria, d'inf anteria i d'infanteria muntada. També formaven cohorts i eren formades per 1000 homes.
- La marina: Els romans van copiar el model naval grec.
TESTUDO
La formació en testudo o tortuga era un ordre de batalla utilitzat comunament per les legions romanes durant el combat i molt particularment en els setges.
A la testudo, els infants es cobrien amb els seus scutum solapant-lo per protegir, mentre que la primera fila d'homes protegia el front de la formació amb els seus aixecant fins al centre de la seva cara. En cas de necessitat, els soldats dels flancs i els de l'última fila podien també cobrir els costats i la part posterior de la formació, encara que llavors la protecció de la capa d'escuts que cobria el quadre era inconclusa en reduïr el seu nombre.
Si aquesta tàctica era utilitzada correctament, protegia els legionaris de manera excel·lent enfront dels projectils, permetent desplaçar-se sense por de ser assolits per fletxes, dards, llances i altres armes llancívoles.
Testudo
Us deixo un Slide perquè sapigueu més coses sobre l'èxèrcit de l'antiga Roma:
Nàdia Alsinet
1r batx
Comentaris