LES TRAGÈDIES I COMÈDIES GREGUES: EL TEATRE A L'ANTIGA GRÈCIA

El teatre va ser una de les formes d'art més importants a l'antiga Grècia. Va néixer com una expressió religiosa en honor al déu Dionís i va evolucionar fins a convertir-se en una de les principals formes d'entreteniment i reflexió social. Es representaven en grans festivals, com les Dionísies a Atenes. 

1. EL DRAMA DELS DÉUS I ELS HEROIS

Les tragèdies eren obres sèries que exploraven temes profunds com el destí, la justícia, l'honor i la intervenció dels déus en la vida humana. Sovint, els protagonistes enfrontaven conflictes tràgics que els portaven a la seva caiguda.

PRINCIPALS DRAMATURGS TRÀGICS:

· ÈSQUIL (525 - 456 aC)

- Considerat el pare de la tragèdia.

- Va introduir el segon actor en escena.

- Obres com Els Perses o La Orestíada són les seves obres destacades.

Èsquil

· SÒFOCLES (496 - 406 aC)

- Va introduir el tercer actor i va desenvolupar millor els personatges.

- La seva obra més famosa és Èdip Rei, és considerada una de les millors tragèdies de la història.

- Altres obres com Antígona són bastant conegudes.

Sòfocles

· EURÍPIDES (480 - 406 aC)

- Els seus personatges eren més realistes i humans.

- Qüestionava el paper dels déus i la moralitat.

- Medea o Hipòlit són algunes de les seves obres més conegudes.

Eurípides
2. LA COMÈDIA GREGA: LA CRÍTICA SOCIAL

A diferència de la tragèdia, la comèdia tenia un to humorístic i sovint satíric. Es burlava de figures polítiques, filòsofs i la societat en general.

PRINCIPALS DRAMATURGS CÒMICS:

· ARISTÒFANES (446 - 386 aC)

- Mestre de la comèdia antiga.

- Les seves obres criticaven la política i la guerra amb ironia i sarcasme.

- Las nubes o Lisístrata són algunes de les seves obres conegudes.

Aristòfanes

· MENANDRE (342 - 290 aC)

- Representant de la comèdia nova, amb històries més centrades en la vida quotidiana. 

- Va influenciar la comèdia llaitna i el teatre modern. 

Menandre
3. CARACTERÍSTIQUES DEL TEATRE GREC

- Es representava en grans teatres a l'aire lliure, com el Teatre d'Epidaure.

- Els actors eren només homes i feien servir màscares per representar diferents personatges.

- Es feia servir un cor que comentava l'acció i ajudava al públic a entendre la trama. 

- Eren part de festivals religiosos i comptaven amb el suport dels governants.

El teatre grec va seure les bases del drama occidental i va continuar sent una font d'inspiració pel cine i la literatura actual. 

En aquest vídeo s'expliquen millor les característiques del teatre grec.

Sergio Mansergas
1r Batx

Comentaris

Gerard Planas ha dit…
Bona entrada! m'agrada com ho expliques tot, m'ha quedat bastant clar. Una cosa que podries haver inclòs és com era la funció educativa i cívica del teatre grec.

He trobat que el teatre a l'antiga Grècia no només era entreteniment o ritual religiós, sinó que també ajudava els ciutadans a reflexionar sobre valors com la responsabilitat, la democràcia, la moralitat i la condició humana. Les obres teatrals sovint plantejaven dilemes ètics i socials que interpel·laven directament l'espectador, en un context on assistir al teatre formava part activa de la vida ciutadana.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

LA SOCIETAT ROMANA