COM TORTURAVEN ELS ANIMALS A ROMA

A l’antiga Roma, els animals no eren només considerats com a éssers vius, sinó que també eren utilitzats com a eines d’entreteniment, poder i domini. La crueltat que es feia als animals en aquests espectacles no tenia límits, ja que eren sotmesos a tortures i maltractaments per complir amb les expectatives de la societat romana. Un dels aspectes més inquietants era el paper que els animals jugaven en les venationes, espectacles en què lluitaven contra gladiadors o altres animals enfrontant-se a una mort segura. Però aquesta tortura no només es limitava als espectacles, sinó que també formava part de rituals religiosos i de l'ús de les bèsties en la guerra.

Els animals no eren vistos com a éssers amb drets o respecte per la seva vida, sinó com a eines per satisfer els desitjos dels humans. Un dels usos més cruels era la damnatio ad bestias, on els condemnats a mort eren llançats a la sorra per ser devorats per lleons, ossos, lleopards o altres animals salvatges. Aquesta pràctica servia com a càstig públic i, al mateix temps, com a entreteniment per als romans, que gaudien veient la lluita entre l’home i l’animal. Les víctimes, generalment criminals, esclaus o presoners de guerra, no tenien cap possibilitat de supervivència, i el públic celebrava la seva agonia.

A més dels espectacles, els animals també eren utilitzats en les guerres de Roma. Els elefants, que inicialment van ser utilitzats pels cartaginesos en la Segona Guerra Púnica, van ser també part de l'arsenal militar romà. Tot i que els elefants eren considerats una força imponent al camp de batalla, molts d’ells van ser sacrificats de manera brutal quan ja no eren útils per a l’exèrcit. Els animals també eren 

utilitzats com a trampes o en combat directe, com quan es lligaven carros per crear confusió entre les tropes enemigues. Aquests animals, en la majoria dels casos, eren abandonats, maltractats i fins i tot morts sense cap mena de pietat un cop la seva utilitat ja havia passat.

En l’àmbit religiós, els sacrificis d’animals eren una part essencial dels rituals per guanyar el favor dels déus. Els sacerdots sacrificaven animals com toros, ovelles o cabres en cerimònies en què se’ls obria en canal per examinar els seus òrgans i predir el futur. La sang dels animals era vessada en els altars com a ofrena dels déus, un acte que era considerat necessari per garantir l’èxit de l’imperi i la protecció divina. Aquests sacrificis eren una manera de demostrar devoció, però també una forma de dominar i controlar la vida dels animals per assolir els objectius humans.

La visió romana sobre els animals estava totalment desvinculada de qualsevol consideració per les seves vides. Mentre que en altres cultures els animals tenien un respecte més profund, a Roma eren simplement instruments per a l’entreteniment, 

la guerra i la religió, utilitzats sense cap pietat ni compassió. La civilització romana, tot i la seva grandesa, no tenien lloc per al respecte envers els animals, que eren considerats éssers inferiors a l’ésser humà i sotmesos a les seves voluntats i desitjos.

Tot i que han passat segles des de la caiguda de l’Imperi Romà, val la pena preguntar-nos fins a quin punt hem canviat la nostra relació amb els animals. Encara avui, molt continuen patint en nom de l’entreteniment, la religió o la tradició. Mirar enrere ens pot ajudar a reflexionar sobre el present i actuar amb més empatia cap als éssers amb qui compartim el món.

Aquí us deixo un vídeo de YouTube perquè pugueu veure com torturaven a aquests animals: 

Berta Guinart

1r batx