EL MITE DE SÍSIF
Sísif, el rei d'Èfira, va ser el fundador de la ciutat de Corint. Aquest personatge en la mitologia grega, se'l coneixia per ser tan astut a l'hora de manipular als déus. Anhelava els diners, per això sempre recorria a l'engany per aconseguir-ho. El mite que explicarem a continuació, explora temes com el preu de l'avarícia i de l'engany.
La llegenda ens explica que Sísif va ser testimoni del segrest d'Egina, una nimfa, filla d'Asop i de Mètope, per part de Zeus al qual estava perdudament enamorat d'ella. Sísif davant d'aquests fets decideix guardar silenci fins que el seu pare Asop, el déu del riu, arriba a Corint i pregunta per la seva desaparició.
És aquí quan Sísif troba la seva oportunitat per proposar-li un intercanvi, el qui ha raptat a la seva filla a canvi d'una font dolça per Corint. Asop al principi, dubte de la fiabilitat d'aquesta informació, però acaba acceptant.
En assabentar-se'n Zeus, acabar provocant-li la ira i decideix envia a Tànatos, déu de la mort, perquè mati a Sísif. L'aparença d'aquest deu és terrorífica, però no el sorprèn, sinó que l'accepta amb amabilitat i fins i tot el convida a menjar en una cel·la. En un moment a un altre, acaba tancant a Tànatos, fent-lo presoner.
En estar empresonat Tànatos, no es produïen més morts, una de les coses que va enutjar a Hades. Per això, va decidir enviar a Ares a alliberar al déu de les morts, Tànatos, i portar a Sísif a l'inframon. Una vegada, que Sísif es trobava a l'infern, se les va enginyar per mestrejar a la dona de Zeus tal com ho havia fet amb els altres déus, aquesta vegada va demanar a la dona d'Hades que no li rendís honors a la seva mort, una petició que ella va acabar acceptant.
Aquesta aprovació va ser utilitzada com a eina per enganyar a Hades. Demanant-li que li tornés la vida, ja que la seva dona no havia celebrat el seu funeral d'una manera apropiada i tampoc li havia rendit els honors. Al déu de l'inframon, va acceptar a canvi de què ell tornés després de ser reviscut. Sísif mai va tornar, però la mort el va perseguir.
Finalment, Sísif va ser castigat per Zeus i Hades. El càstig que li van imposar va ser pujar una pedra per un vessant d'una muntanya fins al cim. Però,en arribar al cim tornària a caure per l'altre costat de la muntanya, per tant, hauria de tornar a ser pujada, i així successivament.
Al cap i a la fi, totes les accions bones com dolentes que fem en el nostre dia a dia, acaben tenint una influència sobre nosaltres. En aquest cas, Sísif ha fet caure en tantes trampes a tots els déus que al final ha rebut el preu per tots aquests enganys.
Aquest mite ha estat representat en tots els àmbits de la vida, com: l'art, la literatura... A més a més, també en la filosofia. Albert Camus va elaborar un assaig filosòfic del mite de Sísif, en l'any 1942. Tracta d'aspectes associats al concepte de l'absurd i de la inutilitat de la vida, que determinen el destí de Sísif i l'home d'avui en dia.
Per acabar, un vídeo que ens resumeix el mite de Sísif:
Comentaris