LA VIOLACIÓ DE LUCRÈCIA

Escrita per -

Durant el regnat de Tarquini el Superb es van portar a terme moltes batalles per aconseguir territoris de la frontera i els que es trobaven en localitzacions de gran estratègica. Una d'aquestes batalles es va produir a la ciutat d'Ardea, on es trobaven els oficials Luci Tarquini, marit de Lucrècia, Tarquini Sisè, el fill del rei, entre altres generals. 

En aquestes campanyes era habitual que els oficials celebressin festes quan l'enemic no suposava una amenaça en el camp de batalla. En una de les festes, els generals van començar a parlar sobre les seves dones i quina d'elles era la millor. Per resoldre el dubte, van decidir tornar a casa per comprovar que feien durant la seva absència. Però van quedar tots sorpresos en veure-les de festa o amb altres homes. Totes menys Lucrècia, qui s'havia quedat a casa fent les tasques de la llar. Per aquest motiu va ser considerada la més honorable i virtuosa de totes les esposes. A més, posseïa una gran bellesa, aquests dos fets van portar com a conseqüència el desig de Tarquini Sisè cap a la jove. 

Al cap de pocs dies, el príncep va acudir a la ciutat amb l'excusa d'haver de fer uns encàrrecs i va aprofitar per passa per casa de Lucrècia acompanyat d'un amic. Tot i que ella no esperava la seva visita, en ser familiar i amic del seu marit, els va acollir a casa seva oferint-los allotjament el temps que necessitessin abans de tornar al camp de batalla. Quan va arribar la nit, Tarquini Sisè es va dirigir a l'habitació de la dona per mantenir relacions amb ella. Però en veure que aquesta el va rebutjar, la va amenaçar de matar-la i col·locar un esclau despullat al seu costat. Per poder justificar que Lucrècia havia deshonrat a la seva família, i per això s'havia vist en l'obligació de matar-la. Davant d'aquesta situació, Lucrècia va accedir als desitjos del príncep, perquè si no l'honor del seu marit i el seu pare serien destrossats.

Tarquini i Lucrècia de Luca Giordano (s. XVII)
Museu Estatal d'Art, Tula, Rússia

Posteriorment, Lucrècia va trucar al seu marit i al seu pare demanant-los que es trobessin tots junts i que era necessari que portessin un amic de confiança. La finalitat d'aquests era que fossin testimonis de la informació que ella els anava a donar. La víctima va relatar la violació que havia patit per part del príncep i va demanar que els membres de la família vengessin aquest acte tan cruel. Tot seguit va clavar-se un ganivet, ja que assumia part de la culpa. 

Lucrècia morta de Damià Campeny i Estrany (1804)
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Aquest episodi va suposar tal indignació, que els romans, liderats per Marc Juni Brut, un nebot de Tarquini el Superb. Van decidir prohibir la tornada del rei, que en aquell moment es trobava en la campanya militar contra Ardea, i van expulsar de la ciutat tots els membres de la família reial. Quedant la monarquia abolida i donant pas al sistema republicà. 

Martina Pareras 
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació