SUPERSTICIONS I MALEDICCIONS A ROMA


Els romans eren una civilització molt supersticiosa, es creien tot tipus de senyals, presagis i malediccions que podien portar la desgràcia o la fortuna. Per protegir-se, utilitzaven amulets, rituals i fins i tot malediccions escrites en làmines de plom.

Les malediccions escrites

Quan un romà volia venjar-se d'algú, el que feien era escriure una maledicció en una làmina de plom que es deia tabella defixionis. Aquestes làmines es llançaven a pous, tombes o llocs sagrats perquè els déus les complissin. Algunes malediccions trobades "recentment" diuen coses com:

"Que el teu cavall caigui a la cursa i et porti a la ruïna."

"Que no puguis dormir fins que em tornis els diners."

Presagis i senyals de mala sort

Algunes senyals que els romans evitaven sempre que podien:

- Veure un mussol era un símbol de mala sort, ja que anuncia la mort. Quan un mussol va ser vist sobre el Capitoli, es va considerar un avís de desgràcia per Roma.

- Si un corb passava per sobre d'algú, era un presagi de mala fortuna. En canvi, si passava per l'esquerra, era bona sort.

- Els llamps s'interpretaven com a missatges de Júpiter. Si un llampec queia abans d'una batalla, es creia que canviaria el destí de la lluita.

Supersticions en l'amor i la vida quotidiana

Les supersticions afectaven a la vida amorosa i quotidiana dels romans:

- Els matrimonis no es feien al maig perquè es considerava un mes de mala sort. Hi havia una cita popular que era "el maig porta dol".

- Portar un nus a la roba el dia del casament també es considerava un símbol de mala sort perquè significava dificultats en el matrimoni.

- Si una núvia trepitjava la túnica del marit sense voler, significava que tindria el control de la relació.

Supersticions a la taula

Quan menjaven, qualsevol problema/incident que tenien era interpretat com un presagi. Per exemple, si es mencionava un incendi mentre es menjava, es tirava aigua sota la taula per evitar-lo. O si s'escoltava cantar un gall durant un banquet era considerat una mala senyal, i per contrarestar-ho, es vessava vi sobre la taula i les làmpades.

Llençar monedes a les fonts

La pràctica de llençar monedes a les fonts per demanar desitjos té el seu origen en l'antiga Roma, on es feien ofrenes als déus de l'aigua per assegurar un viatge segur o complir desitjos.

Conclusió

Algunes d'aquestes supersticions han arribat fins el dia d'avui perquè són quotidianes i algunes d'aquestes situacions segueixen passant avui en dia. I també moltes persones segueixen creient en el mal d'ull, eviten passar sota escales o tenir rituals per a la bona sort.

Arnau Torrents

1r Bat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

LA SOCIETAT ROMANA