EL MITE D'HERA

Escrita per -

Hera, la reina dels déus

Era una deessa de la mitologia grega, filla dels titans Cronos i Rea, germana i esposa de Zeus, el deu més poderós de l'Olimp, ella es considerava la reina de tots els deus. Hera era la deessa del matrimoni, la família, la fidelitat i protegia a totes les dones casades. També era una dona molt gelosa amb un caràcter molt fort. En enfadar-se era molt venjativa sobretot amb els amants de Zeus o els fills que tenia amb altres dones.












Hera, la reina dels déus, Rubens, Peter Paul, 1636-163

L'origen del mite

A Grècia amb el temps Hera es va convertir en la deessa del matrimoni i la família. Ella també representava el conflicte entre el poder de les dones i les seves limitacions en aquella societat. Estava casada amb Zeus el qual sovint la traïa, tots els mites la descriuen com una deessa venjativa, gelosa i enfadada, que castigava a aquells que la humiliaven.

El mite d'Hera i Hèracles

Un dels mites més coneguts relacionat amb Hera és el d'Hèracles. Zeus es va enamorar d'una dona mortal, la qual es deia Alcmena i, d'aquesta relació va néixer Hèracles. Quan Hera ho va descobrir, es va enfadar molt i va fer tot el possible per fer-li la vida difícil. Quan era un nadó, Hera va enviar dues serps al seu bressol per matar-lo, però Hèracles, que tenia molta força, les va estrangular amb les seves mans. 

El mite d'Hera i Troia

Un altre mite d'Hera molt conegut és el de la guerra de Troia. En un banquet entre els déus, es va fer un concurs per decidir quina deessa era la més bella. Les tres candidates eren Hera, Atena i Afrodita. El príncep troià, Paris, va ser l'encarregat d'escollir i va donar la victòria a Afrodita. Hera es va sentir insultada i com a venjança va ajudar els grecs a lluitar contra els troians durant la guerra.

A continuació un vídeo d'Hera:


Júlia Romero

1r Batx

Comentaris

Berta Guinart Becerra ha dit…
Molt bona entrada! Explica de manera clara i entenedora qui era Hera i com era la seva personalitat dins la mitologia grega. M’ha agradat especialment com has relacionat els seus mites amb el seu caràcter venjatiu i el seu paper com a deessa del matrimoni. També és molt encertat destacar com reflectia el conflicte entre el poder i les limitacions de les dones en aquella societat. Bon treball, Júlia!
2 de juny del 2025, a les 8:35
Maria Cruz ha dit…
Molt bona entrada! Malgrat la seva imatge sovint negativa, Hera també simbolitzava la dignitat de les dones i el seu poder dins l'esfera domèstica i religiosa. En moltes ciutats gregues, com Argos o Samos, era una deessa molt venerada, i s’hi celebraven festes com les Heraia, en el seu honor.
2 de juny del 2025, a les 10:25
Janat El Louah ha dit…
M’ha semblat molt interessant com expliques la història d’Hera. Sobretot m’ha agradat la part de la guerra de Troia i com es va enfadar amb Paris. Es nota que era una deessa molt poderosa i amb molt de caràcter!
2 de juny del 2025, a les 10:28
Arnau Torrents ha dit…
Bona entrada Júlia! està molt ben estructurada i s'enten de manera clara. M’ha agradat que es tracti tant el paper d’Hera com a deessa com també la seva part més humana, marcada pels sentiments de gelosia i venjança. Has triat molt bé els mites d’Hèracles i la guerra de Troia per mostrar el seu caràcter.
4 de juny del 2025, a les 23:51
Mariam El Lahioui ha dit…
Molt bona entrada Júlia! M'ha agradat com has explicat la figura d'Hera en la teva entrada, ja que no només ens has explicat un mite seu, sinó dos per tenir una perspectiva diferent d'aquesta deessa. Una curiositat molt sorprenent d'Hera, és que de la mateixa manera que és la dona de Zeus, també és la seva germana.
A més a més, pel que fa al mite d'Hèrcules, moltes versions, expliquen que el nom "Hèrcules "se'l va posar la seva mare Alcmena per calmar l'odi de la deessa Hera, ja que significa "la glòria d'Hera", però, tot i això, la fúria de la deessa continuava present. No obstant això, com Zeus no tenia límits, va enganyar a Hera perquè alletes a Hèrcules, a qui va confondre-ho amb un dels seus fills de veritat.
8 de juny del 2025, a les 19:27
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació