NUMA POMPILI: EL SEGON REI DE ROMA

Numa Pompili, més conegut com "el piadós", va ser el segon rei de Roma. Va néixer a la ciutat de Cures el 754 aC i va morir a Roma l'any 671 aC. 

Numa Pompili de Jean Guillaume Moitte 

Museu del Louvre, París

Després de la mort de Ròmul, els romans estaven passant per un període d'inestabilitat, i tant els llatins com els sabins buscaven un líder que pogués mantenir la pau i enfortir la cohesió social. En aquest context, Numa va ser seleccionat com a rei a causa de la seva reputació pacífica i el seu compromís amb l'espiritualitat. Així és com al 716 aC, amb l'edat de 40 anys, aconsegueix el tro de la ciutat de Roma.

És conegut per ser el fundador de gran part de l'estructura religiosa romana. Una de les seves primeres reformes va ser la creació de sacerdots especialitzats (flamins, pontificis i vestals) amb l'objectiu de formalitzar el culte i assegurar que els rituals fossin realitzats adequadament per obtenir el favor dels déus. A més, també va establir el càrrec de Pontifex Maximus, el que seria el sacerdot principal, encarregat de supervisar les cerimònies i el calendari religiós. Aquest càrrec es va convertir en  una figura clau per la vida política i social de la ciutat, ja que la seva autoritat incloïa pràctiques religioses com aspectes normatius de la societat. El Pontifex Maximus s'encarregava que la religió continués sent el centre de la vida pública, una característica que es mantindrà durant tota la història de la República i l'Imperi. 
Un altre aspecte important de les reformes religioses de Numa va ser la creació del culte a Vesta i les institucions de les vestals. Vesta era la deessa romana del foc domèstic, de la llar i la prosperitat d'aquesta. Mentre que les vestals eren sacerdotesses que devien mantenir el foc sagrat del temple de Vesta, el que era un símbol de la continuïtat de Roma. Aquest culte era crucial per la seguretat i la prosperitat de la ciutat, ja que es creia que el foc representava la protecció divina sobre Roma. 

                     Escultura de la deessa        Quadre de la tasca de la tasca de les vestals 

                      Vesta d'autor anònim                               d'autor anònim

Numa també es va encarregar de reformar el calendari romà. Abans del seu regnat, el calendari era bastant simple i no reflectia amb precisió el cicle anual. El rei va afegir dos mesos addicionals que serien gener, amb el nom de lanuro en honor al déu Jano, i febrer, dedicat a la purificació. Així és com es passa del calendari primitiu amb només 10 mesos a un calendari amb més funcionalitat de 12 mesos. Tot i que després de la incorporació d'aquests dos mesos els càlculs continuaven sense quadrar del tot. Per això, es va afegir un mes més anomenat Mercedonuim, per restablir la connexió entre els mesos i les estacions. Dins del nou calendari va introduir dies festius i períodes de descans que coincideixen amb cerimònies religioses, alguns d'aquests van perdurar fins al final de la República. A través d'aquesta reforma, Numa volia cohesionar la vida civil i agrícola dels romans amb els ritmes naturals i divins, reforçant així la relació de la religió amb el dia a dia dels ciutadans. 

Còpia de la imatge del rei Numa Pompili que apareix a una 

moneda encunyada de Gneu Calpurni Pisó

Tot i que és conegut principalment per les seves reformes religioses i les innovacions al calendari, també va aportar importants contribucions en l'àmbit de la legislació. Segons la tradició, Numa va promoure lleis i normes que regulaven les relacions entre els ciutadans i enfortia la cohesió social. Entre aquestes lleis es troba la prohibició de les armes dins dels murs de Roma i la instauració de mesures per resoldre conflictes mitjançant l'arbitratge, en lloc de recórrer a la violència. De fet, va fundar diverses institucions que promovien la convivència pacífica entre els ciutadans. Eren una espècie de sacerdots o ambaixadors que s'encarregaven d'assegurar el respecte de les persones i la resolució de conflictes de manera pacífica amb altres ciutadans. Els membres d'aquestes institucions exercien un paper crucial a la diplomàcia romana, i la seva funció es va convertir en un component essencial de la política exterior de Roma durant la República. 

En assentar les bases de la religió estatal i promocionar el respecte mitjançant les tradicions i rituals, Numa va consolidar una cultura de disciplina que es va mantenir fins al final de la República i durant l'Imperi. De fet, la pau que es va assolir durant el seu regnat va permetre a Roma concentrar-se única i exclusivament en la seva organització interna i construir una identitat sòlida al voltant de la religió i el respecte de les lleis, sense pressió de conquestes o guerres. El que seria essencial per la seva expansió posterior. 

La figura de Numa es va convertir en un model de saviesa, en contrast amb els reis de caràcter bèl·lic que vindran a continuació. Fins i tot, la seva influència va inspirar a futurs líders. 

Martina Pareras 

1r Bat