APOL·LO I DAFNE
Apol·lo, el déu grec del sol, la música, la poesia i la profecia, era conegut per la seva bellesa i les seves habilitats divines. En una ocasió, es va burlar del jove Eros (també conegut com a Cupido), el déu de l'amor, per les seves habilitats amb l'arc i la fletxa. En resposta, Eros va decidir prendre venjança i desencadenar una sèrie d'esdeveniments que canviarien la vida d'Apol·lo per sempre.
Eros va disparar dues fletxes des del seu arc diví: una fletxa daurada, que inspirava amor i passió, i una altre fletxa de plom, que generava aversió i repulsió. La fletxa daurada la va disparar a Apol·lo, qui va quedar instantàniament enamorat de Dafne, una bella nimfa, filla del riu Peneu. D'altre banda, la fletxa de plom la va disparar a Dafne, qui va sentir un profund rebuig cap a Apol·lo.
Apol·lo, consumit pel seu amor de Dafne, va decidir perseguir-la a través dels boscos i les muntanyes. Dafne, d'altra banda, horroritzada pel desig no desitjat del déu, va córrer buscant refugi. Mentre ell s'apropava cada vegada més, ella va pregar al seu pare, el riu Peneu, que la protegís de l'atenció no desitjada d'Apol·lo.
El riu Peneu, escoltant les pregàries de la seva filla, va decidir ajudar-la i la va transformar en un llorer, una planta perenne amb fulles verdes brillants i baies negres. Quan Apol·lo finalment va aconseguir a Dafne, es va trobar davant un arbre de llorer en lloc de la bella nimfa que tant anhelava. Desconsolat per la pèrdua del seu amor, Apol·lo va abraçar l'arbre i va prometre que el llorer seria una planta sagrada per a ell, utilizant-la per coronar els herois i els vencedors de competicions atlètiques en el seu honor.
Aquest mite no només explica l'origen de la planta de llorer en la mitologia grega, sinó que també aborda temes més profunds, com l'amor no correspost, la tragèdia i la naturalesa capritxosa dels déus i la seva interacció amb els mortals. Apol·lo, malgrat ser un déu poderós, s'enfronta a la impotència del seu amor no correspost, mentre que Dafne es veu obligada a sacrificar la seva forma humana per escapar de l'assetjament diví. La transformació de Dafne en llorer simbolitza la fugida de la naturalesa de les restriccions imposades pels déus i la seva cerca de la llibertat i protecció en forma d'un arbre perenne.
1r Batx
Comentaris
És molt impressionant com els grecs feien servir mites per ensenyar coses sobre la vida. Tots els mites ens fan reflexionar sobre coses molt importants i ens fan obrir els ulls i veure les coses amb diferents perspectives.
Una curiositat interessant sobre la planta de llorer en la mitologia grega és la connexió amb els Jocs Olímpics antics. Segons la llegenda, Apol·lo va adoptar el llorer com a planta sagrada després de la transformació de Dafne en aquesta arbreda. En honor a aquesta connexió, les corones de llorer es van utilitzar per premiar els guanyadors dels Jocs Olímpics antics.
Espero que t'hagi semblat interessant.
Moltes gràcies i felicitats!